SECCIÓ ESCALADA DE LA UEC TORTOSA

VALL D'IZAS. CANFRANC.

2012-01-24T12:59:00.006+01:00

Cascades inèdites

Pala d'Ip

Corredor nord

PUNTA ESCARRÀ, 2760 m., CORREDOR NORD .

Ascensió al corredor nord de la Punta Escarrà, condicions perfectes, poca neu a l’aproximació i una clapa compacta al corredor. Ambient totalmente alpí i una impresionant panoràmica de la Pala de Ip.

Al dia següent exploro una raconada inèdita i em trobo amb cascades de gel ben formades i que no estan ressenyades enlloc. S’hauran de desvirgar.

Activitat realitzada per Joan Tiron, el 21 i 22 de gener de 2012.

ESCALADA EN GEL

2012-01-23T08:15:00.003+01:00

Us mostro dos fotos de les principals zones d’iniciació a l’escalada en gel. Les fotos són d’aquesta última setmana i la vinent no s’espera que arribi el fred, així que aplacem la sortida prevista per al cap de setmana del 28 i 29 de gener, per un altre que ja anunciarem, a l’espera de bones condicions.

Cara Nord Túnel de Bielsa

Cantera Cavallers (Boí Taüll)

ESCALADA EL DIA DELS INOCENTS

2012-01-03T13:25:00.001+01:00

Avui dimecres 28 hem quedat 2 inocents (Víctor i Josep) per anar a escalar al contrafort de les Rases.

8:30 trobada a la Pérgola i caferet. Arribem al fi de pista cap a la font del Serrano al Toscar

Al cap d'un "ratet" ha fet efecte lo café als dos inocents i hem alleugerit càrrega.

Després d'uns moments d' indecisió anem trobant l'accés al peu de via.

Hem triat per començar a la zona Terra Lliure , via tota equipada amb paraboltls i ponts de roca.

L'hem fet en 4 llargs per alternar un llarg cadascú 1r Víctor, 2n Josep, 3r Víctor i 4t Josep.

Reunions equipades amb cadenes i anelles per rapelar.

2 rapels i mitg i a peu de via de nou. Amb cordes de 60 m se pot acursar

Zona arrecerada del vent de dalt. Un matí excelent, inclús una mica de caloreta.

Escalada del Pont a Alacant

2011-12-15T10:05:00.006+01:00

Com cada any, aprofitant el pont de desembre, anem en busca del bon temps cap a terres d’Alacant, per a escalar les parets més famoses del País Valencià . Marxem el diumenge a primera hora cap a terres valencianes i aprofitem l’autovia de la Plana CV-10, que no coneixíem. Desprès de la pertinent parada per esmorzar arribem a la zona del barranc de Mascarat, la zona que ens cau més a prop. El barranc del Mascarat, prop de la desembocadura forma un congost en que es formen dues esveltes agulles unides entre si per. dos ponts. Deixem el cotxe a la urbanització Maryvilla i anem caminant cap a la via elegida, la GEDE, una via de 180 m V/A0 (6b) , que ascendeix cap a l’agulla inferior a travès de placas i fisures. Desprès de fer el primer llarg, topem amb el costat negatiu de la zona, la carretera. A part de l’acompanyament del soroll del tràfic, és una fácil diana en cas de caiguda de pedres. Decidim abandonar i rapelem des de la reunió fins a la carretera. Com ja es tard anem a la veïna zona del Toix, a fer una altra via més curteta, l’esperó Limaban (V). L’aproximació es de cinc minuts, la localització és fácil, ja que ja la coneixíem. Les vistes són autèntiques bajanades urbanísticas, en perfecta concordança amb la zona. El llarg més bonic és el segon, una elegant fisura en forma d’arc que s’escala íntegrament en bavaresa. Atlètica i generosa en canto. Desprès esdeve un passeig pel grans blocs, pitons varis, ponts de roca i ens plantem al cim del Toix. Amb tres rapels som de nou a peu pla. Agafem la furgo i en direcció cap al poble de Finestrat, on soparem i dormirem.

El segon dia, la zona elegida és el Puigcampana, la muntanya més significativa de la comarca de la Marina. La seva silueta en forma de campana des del nord contrasta amb les muralles de roca de fins a 700 m de la vertent oest. La via elegida és l’Espoló Elegant V+/A0 (6b+). Via orientada al sur, oberta el 1978. Desprès de certes dificultats, trobem la fletxa picada a la roca que marca l’inici. El llarg més difícil és el segon, que fem sense problemas en artificial. Desprès segueix el fil de l’esperó fins que perd dificultat i verticalitat a la part alta de la paret. Desprès de 8 llargs, atravasem la sendera marcada en roig fins trobar la pedrera que ens menarà a baix de nou. De baixada , parem a la font del Molí, ens refresquem i mengem una mica. Decidim anar cap a Polop, per encarar l’últim dia al Ponoig. Desprès de fer unes cervesetes i rumiar-ho una mica, decidim canviar d’estratègia i anar al penyal d’Ifach. Així que agafem la furgo i cap a Calp, on sopem al Dràcula i a dormir al passeig marítim.

El penyal és un monòlit de roca que es fica cap al mar, de 323 m , la muntanya més coneguda del País Valencià. L’escalada és peculiar, degut a la qualitat de la roca, afectada per. la humitat del mar i l’erosió. També cal tenir en compte les gavines, autèntiques mestressas del penyó. Triem la via Piratas (V+), que coincideix en els dos primers llargs amb la Valencians, fins al peu del diedre-fisura. Aquí ens fiquem en uns parabolts de la via Miserables, que pugem en artifo , i desprès retornem a la via Piratas, fins una reunió en una cova i una fumera on passem per dins, fins al cim. Coincidim amb nombrosos turistes que aprofiten en dia festiu per pujar per la sendera. Baixem de nou cap al cotxe i en marxa fins a casa. Fins l’any que vé.

Activitat realitzada els dies 4, 5 i 6 de Desembre per Albert Besalduch, Toni Serrat i Joan Tiron.

NOVA VIA ALS MOLLONS

2011-12-12T23:55:00.003+01:00

Lo Molló Gran, cara oest
Via : L’Enigma dels Mollons, 130 m. MD+
1ª ascensió: 11/12/11 per Joan Tiron
Material: joc de friends
Descens: caminant per una canaleta del darrere.

Aquesta via va ser encetada fa molts anys, potser més de cent, d’això en donen fe les estaques i troncs clavats a la fisura en el tram del primer llarg, en una zona desplomada on és inverosímil (vist des de la perspectiva actual) pensar que algú pugues pujar tant de metres amb mitjans rudimentaris. Tanmateix aixo passa en altres parets del Port com el Masmut o la Cova del Moro. I que hi buscaven “és l’enigma”, si algú ho sap que faci la seva aportació.

Aviat tindreu a l’abast la guia dels Mollons amb els accesos i la resta de vies.

XII CURS D'INICIACIÓ A L'ESCALADA

2011-10-31T11:54:00.010+01:00

Aquest 2011 el curs d'escalada que organitza la UEC de Tortos ha contat amb la participació de 8 participants que han experimentat les sensacions que produeix l'altura, això si, sempre amb la màxima seguretat.

Com a novetat d'aquesta edició ha estat l'incorparació del nou rocòdrom municipal en les pràctiques del curs.

El dissabe dia 15 d'octubre s'iniciava el curset amb una sessió matinal de teoria on els alumnes van acabar amb un veritable mal de cap de nusos, xapes, reunions, factors... Per la tarda es van iniciar les pràctiques al rocòdrom per tal de veure les habilitats del cursetistes per confeccionar cordades.

El diumenge dia 16 d'octubre ens van desplaçar fins la mundialment coneguda escola de Margalef, per conèixer i practicar l'escalada deportiva d'un llarg. Els alumnes van poder experimentar les caigudes, escalar de primer, pasar la reunió per si sols, assegurar amb diferents aparells i fins i tot escalar amb els ulls tapas o amb una sola mà. Per finalitzar la sessió unes cervesetes al bar del poble i una mica de terapia de grup per disminuir la concentració d'adrenalina a la sang, no sigui que els mossos ens parin i ens multim per excès d'adrenalina.

FOTOS PRIMER CAP DE SETMANA!!

El dissabte dia 22 d'octubre va se el dia de quasi abandonament massiu del curset degut a la introducció de la via llarga i les temudes reunions amb un aparell infernal anomenat reverso. A peu de terra tot eren ji, ji ,ji, ja, ja, ja però penjats en les reunions del rocòdrom la cosa ja va canviar. Que si això no ho veig, que com coloco el reverso, l'angle de la reunió quin era 270º, 35º... uf, uf, uf!!! La frase en boca de tots era: això no es per a mí!! Gràcies a un magnífic treball psíquic i un poder d'engany treballat al llarg dels anys, van poder convèncer als cursetistes per venir a la sessió del diumenge.

El diumenge dia 23 d'octubre la cosa va canviar. Les reunions ja van comencar a sortir, la vía era més fàcil que al rocòdrom, el reverso ja se'l comença a comprendre (encara no era el dia en que els reversos decidiren fer el salt al més allà!!!). Al final del dia la cosa ja no pintava tan negra i la cosa començava a ser divertida i tot. Uns bocates i cervesetes a Horta van acabar de tranquilitar l'ambient.

FOTOS SEGON CAP DE SETMANA!!

Finalment ja ens trobaven, sense adonar-nos al final del curs, el qual es realitzava a Montserrat els dies 29 i 30, per tal d'experimentar de més a prop presència divina. Com no, la pluja va fer acte de presència els dies anteriors. Afortunadament el dissabte i diumenge ens va deixar escalar. El dissabte ens van treballar les tècniques de reunions i ràpels, tot començant a pujar lleugerament d'altura. Però faltava la prova de foc, l'examen final amb el pas per sota de les taules!! Al començament ningú volia, però amb una mica de pique al final la gent fins i tot volia repetir. Finalment tots superaren la prova i foren mereixedors del títol d'assistència. El diumenge ja experimentaren les sensaciones d'altura i separació de xapes i d'aquell passet fàcil, però que es troba a 100 metres d'altura (ji, ji, ji).http://www.blogger.com/img/blank.gif

Bueno, en resum: bon ambient, bon vi, bones cerveses i l'esperança que la gent s'ho hagi passat bé i contiuen amb aquest esport que es diu: sortir a escalar per fer la cerveseta i les tapes corresponents!!!

FOTOS ÚLTIM CAP DE SETMANA!!

FOTOS RUFO

By Tinc desgaSt a les cames!!

ARESTA RIBES-VIDAL 345m/V+.ROCA REGINA.TERRADETS

2011-10-25T10:04:00.004+02:00

Aquest dissabte, dia 22 tornem cap al congost de Terradets, en busca del bon temps. Aquesta vegada busquem una via assequible, sense masses dificultats (Ribes-Vidal), una bona manera d'enfilarse fins a Roca Regina per l'aresta. L'aproximació és des de la presa del pantà, agafem un caminet que ens porta cap a sobre del tunel i en direcció a la paret sud. La via consta d'11 llargs, tres dels quals són de caminar. La roca no és molt bona, excepte en les dues últimes tirades finals, que són prou espectaculars, amb tot el pati de Roca Regina a sota. Anem trobant pitons i algun parabolt en els passos més difícils. Estem unes tres hores. Al descens, una gran fita i un corriol amb un cable ens portan a un 1er rapel de 25 m que ens deixa en una feixa, on un 2on rapel aeri d'uns 45 m ens deixa a la R7. Des d'allí, caminant fins a la carretera. Desprès dela parada pertinent i algunes cues a la carretera (rally), tornem a casa.

Activitat realitzada el dissabte 22 d'Octubre de 2011 per Toni Serrat i Joan Tiron.

HORARIS DEL ROCODROM.

2011-10-21T22:52:00.000+02:00

ARRIBA EL FRED I QUE MILLOR PER TREURE'L DEL COS FENT QUATRE MOVIMENTS AL ROCODROM MUNICIPAL.

ELS NOUS HORARIS SÓN:

DILLUNS, DIMARTS, DIJOUS I DIVENDRES DE 18:00HORES A 21:00 HORES.

DIMECRES DE 17:00 HORES A 20:00 HORES.

CRESTA DE LES CLAPISSES DELS MOLLONS. PENA-ROJA DE TASTAVINS

2011-10-16T18:36:00.005+02:00

Aquest dimecres dia 12, aprofitant que és festiu i el bon temps que està fent, decidim anar a obrir una cresta. Anem cap al Matarranya, a Pena-roja de Tastavins, cap a la zona dels Mollons, una zona d'escalada oberta recenment. Des de Tortosa, amb una horeta de cotxe, et plantes a peu de vies. La cresta es troba al sud dels mollons i hi accedim per la pista del barranc de l'Escresola. És una cresta amb no molta continuïtat, però amb trams molt bonics i drets. El primer tram acaba amb l'ascenció a un gendarme on cal fer algun pas en artificial, segueix amb una pujada per dins una fumera, i desprès diversos trams aeris, fins a un tram esmolat com un ganivet. Cal fer varis rapels. Queden uns quants espits i algun clau. Cal dur corda, un bon joc de friends i tascons i un estrep.
Una vegada acabada, tornem cap al cotxe i cap a Tortosa, no sense abans passar a fer la cerveseta a Vallderoures.

Activitat realitzada el dia 12 d'octubre de 2011 per Xavi Mauri, Toni Serrat i Joan Tiron.

VIDAL-FARRENY. PARET DE LES BAGASSES.TERRADETS

2011-10-10T23:00:00.004+02:00

Este dissabte abandonem l'escalada-relax i anem a una paret de veritat, com és la paret de les Bagasses, al congost de Terradets. Triem la via Vidal-Farreny 6a/Ae (V+ obligat) 470 m. És una clàssica, oberta el 12 de Gener de 1974. Aparquem al parking de la font de les Bagasses i amunt. La roca és bona i l'equipament variable. Podem trobar des de moderns parabolts, claus, fins a cordinos de fa molts anys. Cal agafar també tascons, friends i un estrep. Anem encadenant llargs a bon ritme, encara que en el tram d'artificial algú pateix més del compte. Anem veient altres cordades a les vies veïnes. Arribem a la feixa superior i veient que ja era tard, anem baixant cap a la carrretera. Parem a fer la cerveseta de rigor i cap a casa falta gent.

Activitat realitzada el dia 8-10-2011 per Toni Serrat, Joan Tiron i Albert Besalduch.

XII CURS D'INICIACIÓ A L'ESCALADA EN ROCA.

2011-10-06T20:30:00.000+02:00

PER MÉS INFORMACIÓ CLIQUEU AQUÍ

Curs subvencionat en un 70% per a les dones pel programa dona i esport.

CRESTA VALL-LLONGA.SOLSONÈS

2011-10-04T21:54:00.003+02:00

Este dissabte seguim amb l'escalada-relax o "love-climbing". Anem direcció al Solsonès, cap al pantà de la LLosa del Cavall, en busca de la cresta de Vall-LLonga. Una cresta de sis llargs

amb trams d'escalada i trams de caminar. L'aproximació és curta i ràpida, deixant el cotxde al kilòmetre 19 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. La màxima dificultat són dos passos de cinquè, ben protegits. La roca no és massa bona, tot i això val la pena, pel paisatge i les vistes. La baixada s'ens fa més complicada, ja que ens costa trobar la lleixa bona i hem de fer una mica el jabalí pel bosc. Finalment arribem al pantà, a la carretera i de tornada cap a casa. Dia esplèndid de sol i bon temps. No tenim fotos ja que ens vam deixar la càmera al cotxe.

Activitat realitzada el dissabte dia 1 d'Octubre per M. Pau i Toni Serrrat.

VIA OLGA FRONTERA- CONGOST DE MU

2011-09-28T22:17:00.004+02:00

25/09/11

VIA: OLGA FRONTERA

ALÒS DE BALAGUER

Este diumenge vam fer lo que alguns anomenen escalada-relax. Mos vam desplaçar al Montsec de Rúbies al desconegut congost de Mu i alli vam trobar una bona via (sis llargs), de dificultat mitjaneta, de ràpid accés (5 minuts), roca prou decent (algun tram justeta), horari curt (dos o tres hores), equipament adequat (parabolts no molt espesos), i retorn directe i curt. I tot en un màgnific ambient de solitut, amb el Segre als nostres peus.

Si hi aneu agafeu una dotzena d’expres i el joc de friends. La màxima dificultat que trobareu és un pas de V+ que es pot resoldre en Ao si es va just.

No porteu gunïa i preneu-ho en calma per que segur que trobareu més cordades a la via.

Activitat duta a terme per T. Serrat i J. Tiron

AGULLES DE TRAVESSANY

2011-08-31T21:37:00.014+02:00

Travessa de les crestes (sud-nord)

1ª ascensió: Abadie, Arlaud, Bridenne, marcellac, naigné i Mothe (1-7-1926)

El diumenge ens ho prenem amb calma i quasi som els últims a esmorzar. Després de preparar-nos, repartir material i mirar bé quin sender hem d’agafar emprenem l’aproximació a les Agulles de Travessany. Al cap d’una hora som al peu de la primera agulla i ens disposem a començar a grimpar. Ens assegurem com al dia anterior i muntem les reunions allà on volem, aprofitant bé la roca i procurant treure’n el màxim profit. Tot i això; en la primera, segona i tercera agulla sembla que hem coincidit amb la ressenya. Després ja no ho sabríem dir perquè la vam perdre... Entre les agulles hi ha alguns ràpels, però aquests sí que estan ben instal·lats i fins i tot hi ha un passamà. En acabar la cinquena agulla, on normalment la majoria de cordades acaben el recorregut, decidim fer també la sisena i, en arribar-hi, aprofitem per pujar al cim de Travessany (2.755 m). Des d’alli , una gran vista dels llacs Monges, Tumeneja, Mangades, Travessany i d’altres de menors. Després d’uns quants problemes per trobar un bon camí de baixada cap al vessant est, ens decidim per una canal on algú va deixar-hi un tros de corda, segurament fa tot just un dies perquè era totalment nova. Després d’aquest ràpel deixem un cordino per poder fer-ne un altre i trobar la sendera cap al refugi. Allà ens carreguem el que hi havíem deixat i, després d’una hora i mitja, arribem al cotxe. Parem a menjar alguna cosa i, des d’allà, fins a casa, on ens acomiadem.

Activitat feta el dia 28-8-2011 per Joan Tiron, Toni Serrat i M. Pau Serrat

XEMENEIA DE PONENT. PIC DE COMALESPASA

2011-08-31T21:28:00.008+02:00

1ª ascensió: A. G. Picazo i S Garriga el 1980

Fisura-xemeneia a l’esquerra d’una canal visible des del refugi. La paret està situada davant del refugi, just a l’altre cantó de l’estany Negre.

Dissabte al matí ens trobem a Móra per agafar el cotxe fins a l’aparcament de l’embassament de Cavallers.Després de fer un mos i repartir material comencem a caminar fins a arribar al refugi Ventosa i Calvell. Des d’allà ens dirigim cap a la via que hem escollit, la Xemeneia de Ponent, on arribem al cap de poc més d’una hora. La via està just al costat d’una canal força visible des del refugi i, més de la meitat, transcorre dins d’una xemeneia molt bonica. Just començar ens trobem amb dos claus (al llarg de la via només en trobarem quatre) i iniciem l’escalada per dins la xemeneia. Tot i que al principi tenim les mans força glaçades anem recuperant l’escalfor a mesura que pugem. Les reunions no estan equipades i les hem de muntar totes, així doncs, escollim la llargada de les tirades al gust. Portem un joc de tascons i diversos friends per assegurar-nos. Després del tercer llarg anem sortint de la xemeneia per començar a escalfar-nos gràcies al sol. Tres llargs més tard arribem al final de la via, des d’on fem una mica de travessa i ens afanyem a baixar fins al llac. Hi arribem al cap de més o menys una hora i en uns deu minuts ens plantem al refugi. A sopar, llegir una mica i dormir.

Activitat feta el dissabte 27-8-2011 per Joan Tiron, Toni Serrat i M. Pau Serrat.

ESCALADA AL PEDRAFORCA

2011-08-15T13:22:00.006+02:00

Els passats dies 24 al 28 de juliol un grup "variopinto" de escaladors o projectes d'escaladors (segons el paré de qui llegeixi la crònica) van visitar les faldes del Pedraforca per tal de gaudir d'uns dies d'escalada i cata de vins. Els personatges en qüestió: Manolo "the big", Jose, Alfonso, Miranda, Josep Pani i Jordi C, amb un grau d'escalada de nové grau (sumant els graus de tots junts i oco que arribem!!).

El diumenge 25 passem olímpicament de la desfilada del Renaixement i ens translladem al Pedraforca, tot sopant pel camí. Arribem al refugi i comença el nostre pelegrinatge per les habitacions del refugi, avui una, demà l'altra, tot sigui pel nostre amic guarda i les seves necessitats.

El dilluns 26 ens aixequem i emprenent una de les clàssiques indiscutibles de la zona, la via Estasen, amb una graduació superior al desè grau (sumant el grau de tots els llargs). Via molt bònica, gens complicada amb uns passos aèris senzills però que et fan sortir paperes si mires cap avall. Després d'unes hores de grimpada i a estones algo d'escalada arribem al cim del Pedraforca i allí comença la pluja que ens acompañarà durant la resta de dies. Enfilem la baixada, la qual es fa complicada degut a la humitat de la roca i finalment arriben al rossegador, sent el primer contacte complicat, però els dies succesius la baixa ja va ser com a cohets.
Un cop al refugi, les corresponents cerveses, dutxes, estufa de llenya, sopar i inici de la cata de vins (en total van reunir un total de 10 botelles).

El dimarts ens traslladem fins la cara sud del Pedraforca a fer un intent de la via Camí del Tro. Via generosament equipada en el segon llarg pel company Jose, ens decidim abandonar la via degut al fred i al mal temps que s'estava posant. Lògicament en la baixa sens fot a ploure i repetim el ritual al refugi.

El dimecres decidim fer dia d'excursió per la zona degut a l'altra probabilitat de pluja anunciada i decimi pujar al cim del Pedraforca, tot fent la grimpada per la cresta. Una bonica excursió per realitzar, però no recomanada per gent no acostumada a les grimpades. Un cop dalt iniciem el descens per rossegador que aquest cop ja el fem a reacció gràcies a les indicacions de la guarda escocessa del refugi. Lògicament el dimecres per la nit cau la de deu d'aigua i fot les coses complicades.

El dijous, tot i que el terreny es troba banyat, decicim intentar la via del Gat, ja que pareix des del refugi que es troba seca. El primer llarg el podem realitzar bé, tot i que les pedres es mouen. El segon llarg apareix la pedra mullada i després d'un llarg de psicobloc realitzar pel company Jose,axicant aigua de les preses i amb un friend petit i encastat en una grieta amb terra i aigua decidim retirar-nos de la vía.

En resum, uns dies entre amics de sempre i de nous Jordi "el punki", fent una cata de vins i gaudint/patint d'aquest esport o forma de conèixer la muntanya anomenat escalada clàssica.

By Jordi C

Banda sonora de la trobada

STAE. PARET DE STA CECILIA

2011-06-29T22:11:00.005+02:00

El passat dissabte aprofitem per fer una escapadeta a Montserrat. Busquem una via orientada al nord, on no passem molta calor. Enfilem la paret de Santa Cecília, molt a prop de la ferrata . Una via oberta el novembre de 1974. La via comença en una fisura de 6b, que pugem bé amb artifical. Desprès un diedre molt bonic. Anem pujant llargs de 4rt i 5è fins trobar una xemeneia fácil, però molt poc protegida. Un parell de llargs més i ens trobem damunt l’agulla de Sta Cecília, on arriba la ferrata. Nomès ens queda fer la foto de rigor i ja amb el sol al clatell anem baixant per la ferrata fins arribar al refugi, fer la cerveseta i altra vegada cap a casa.

Activitat feta el dissabte dia 25 de Juliol de 2011 per Toni Serrat i Joan Tiron.

MASTERCLASS ARNOLD ILGNER

2011-06-28T22:36:00.005+02:00

Aquí tenim el grup que va poder gaudir dels consells d'un Guerrer de la Roca.

NO NUMBERS!!

2011-06-28T22:32:00.002+02:00

NO NUMBERS from Jure Niedorfer on Vimeo.

20/06/11, ORDESA, PILAR DE COTATUERO. VIA RABADÀ – NAVARRO

2011-06-22T21:55:00.003+02:00

Aprofitant que lo dia és llarg i lo temps estable mos aventurem a escalar lo Pilar de Cotatuero, lo més impresionant de la vall d’Ordesa. Seguim la via dels historics Rabadà i Navarro, un recorregut molt intel•ligent que busca los punts febles de la paret. L’escalada és molt atletica i lo cap ha de treballar de valent, l’equipament és escàs, algun pitó i alguna xapa a les reunions, això si, los tascons entren per tot arreu.
Quan arribem a la part superior ja portem 8 hores d’escalada i estem cansats i deshidratats, decidim predre una escapatòria que sembla fácil, de IV grau. Al final los quarts se converteixen en 6ª i mos toca rabiar una mica més, però al cap de 11 hores sortim per dalt.

Activitat realitzada per Francesc “Mc. Guibert” i J. Tiron

Fotos>>

ROCA DELS ASSUCATS (Vall d'en Grais)

2011-06-08T22:06:00.003+02:00

Nova escalada a la paret nord
Via del DIEDRE CENTRAL, 120 m. MD-. Primera ascensió 04/06/11 per T. Serrat i J. Tiron.

El recorregut comença per la placa de la dreta del diedre, per unes platxes blanques característiques molt verticals. El diedre és més fàcil però esta envaït de vegetació.
El segon llarg entra al diedre on encara la vegetació és abundant.
El tercer llarg no es divisa fins que no ets a la reunió. Va a l'esquerra per un diedre xemeneia, és el llarg més maco.
Per acabar queden 20 m. facils enmig de grans blocs.

A la via han quedat posats 6 pitons i 2 xapes. Per repetir-la caldra portar 3 o 4 pitons per al primer llarg i un bon joc de friends i tascons, a mes d'un bon grapat de cintes de coll.

L'accés a la paret es fa pel camí dels Bandejats des de Carreretes o per la Vall Cervera (millor opció), desprès s'entra per un camí cada cop en pitjor estat que pren direcció a la paret.
Quan el vehicle no pugui més continuarem seguint el camí. Abans d'una finca erma pujarem a l'esquerra per un llom que s'enfila cap a la paret. No hi ha sendera i cal anar buscant les clarianes de la malesa. Entre mitja hora o tres quarts.

Descens: un cop a dalt cal continuar en direcció sud flanquejant i mantenint l'alçada fins a trobar una sendera que ens retornara a la base de la muntanya en tres quarts d'hora.

15 DE JUNY "MASTERCLASS" AMB L'ARNO ILGNER

2011-06-06T22:48:00.002+02:00

El proper dia 15 de juny l'Arno Ilgner visitarà el rocòdrom municipal de Tortosa. Aprofitarà l'ocasió per a fer una "masterclass" anomenada WARRIOR SESSIONS.

La classe tindrà una durada de 4 hores i està pensada per a un màxim de 8 alumnes. D'aquesta manera es podran treballar millor els diferents exercicis tan mentals com físics que ens proposa l'Arno.

DIA: 15 DE JUNY DE 2011

LLOC: ROCÒDROM MUNICIPAL

HORA: 16:30 H.

INSCRIPCIÓ: LA INSCRIPCIÓ ESTÀ LIMITADA A 8 ESCALADORS I

TE UN PREU DE 15 € PER ALS SOCIS I 30 € PER ALS NO SOCIS.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS AL LOCAL SOCIAL I AL ROCÒDROM MUNICIPAL

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE

L'ARNO ILGNER, AUTOR DE "GUERREROS DE LA ROCA", LA MATEIXA TARDA ENS PRESENTARÀ EL SEU NOU LLIBRE DE L'EDITORIAL DESNIVEL "LECCIONES EXPRÉS".
GAUDIREM D'UN AUDIOVISUAL, ENS EXPLICARÀ LES SEVES TÈCNIQUES, PODREM APROFITAR PER COMPRAR EL LLIBRE I TAMBÉ ELS SIGNARÀ.

DIA: 15 DE JUNY DE 2011

LLOC: "SALÓ VERD" DE L'AJUNTAMENT DE TORTOSA

HORA: 20:30 H.

L'ACTIVITAT ESTÀ OBERTA AL PÚBLIC

RE-EQUIPAMENT DE LA VIA REINA-RODRI 15/05/2011.

2011-06-05T21:03:00.003+02:00

Situada a la paret nord del Cap de Gos amb 280 m. de recorregut és una de les vies més llargues
de Roques Benet i de les més verticals. Va ser oberta l'any 76 i necessitava urgentment un re-
equipament, per fer-ho vam plantejar-mos de no substituir totes les xapes (n'hi ha moltes) si no
cada tres o quatre posar-ne una de nova amb parabolt inox de 10 mm. i reforçar reunions.
Feia temps que estava pendent i al final mos hi vam posar. Un primer atac per equipar dos llargs
i el segon atac d'una tirada fins a dalt. Vam estar 12 h. i vam haver d'escalar lo rader llarg de nit
serrada, aixo va fer que aquest llarg, que és delicat, quedes sense re-equipar.

Los reequipadors: D. Aguilar, A. Besalduch i J. Tiron

Nova via a la Vall Cervera

2011-06-02T08:32:00.001+02:00

VALL D’ENGRAIS, (Vall Cervera)

Nova escalada a la cara nord de la ROCA DELS ASSUCATS; via BORRIM, 115 m., MD-, oberta el 28/05/11 per T. Serrat i J. Tiron.
La via recorre la part dreta dels diedres del centre de la paret per un terreny molt fisurat de bona roca i una mica herbós. Les reunions es munten sobre savines i amb friends. A la via han quedat posats 5 pitons i 4 xapes. Per repetir-la caldrà un bon joc de friends i tascons i si de cas algun clau universal.
Per l’esperó de l’esquerra puja una altra via que va ser oberta la primavera del 92 per J. C. Bel (Cucala), V. Navarro i J. Tiron

2011-05-19T21:50:00.001+02:00

Este dissabte, sortim en busca d’una escletxa i una cresteta que tenia controlats el Xavi Miranda, per la zona de Prat de Comte. A les 8 en punt sortim direcció la pista que puja des de Prat de Comte a la Refoia. Aparquem el cotxe i amunt fins arribar a la punta de L’Àguila per una canal. Baixem una mica i encarem una escletxa o canal, direcció sud. Un ràpel d’uns 35 metres ens deixa a peu de canal. Avancem pel mig de la vegatació fins arribar al Coll de Prat de Comte, on trobem la sendera i baixem uns metres fins a peu de cresta. Ens calcem tot el material i Joan comença a obrir via. Desprès d’uns metres de III , un pas de IV que protegeix amb varis claus i reunió. La segona tirada ja és més assequible. Una vegada a dalt, baixem a recollir les motxilles i de tornada cap al cotxe. Retornem cap a Tortosa no sense fer la paredeta i cerveseta a Prat de Comte.

Activitat realitzada per Xavi Miranda, Javier Mauri , Joan Tiron i Toni Serrat.

ESCALADA A MONTSERRAT

2011-04-26T22:33:00.002+02:00

Paret dels Patriarques. Via Cobo - Pamplona. 380 metres. MD V+ A1e

El dia 20 d'abril el Joan i jo ens vam dirigir a Montserrat per escalar una via prou interessant a Patriarques. La intenció era anar-hi aquest cap de setmana vinent però tenint en compte que les previsions meteorològiques eren dolentes i podíem avançar el dia hi hem anat en dimecres.
La via ha resultat ser prou bona, consta de vuit llargs, els dos primers senzills, pel mig una mica d'artificial i un final per una xemeneia una mica exposada. La baixada l'hem realitzat per la canal dels avellaners on hem seguit exercitant els braços agafant-nos als arbres per no baixar rodolant pel fort pendent. LLastima no haver pogut fer la cervezeta final ja que el bar del refugi de Santa Cecilia era tancat.

By Francesc

ESCALADA EN BLOC, LA RIBA.

2011-04-14T21:51:00.004+02:00

EL PROPER DIUMENGE DIA 17 D'ABRIL SORTIDA D'ESCALADA EN BLOC AL CLOT D'EN GODA.
ENS TROBAREM A L'ENTRADA DEL POBLE DE LA RIBA, ABANS DE PASSAR EL PONT A MA
ESQUERRA A LES 10:00 DEL MATI. SI FA BON DIA I FA CALOR TINDREM EL RIU BRUGENT AL COSTAT.

Llàstima d'un cordino vell

2011-04-14T19:44:00.002+02:00

Este diumenge va anar a fer un projecte que feia temps mos rondava lo cap. Intentar obrir un nou corredor a la vall de Montidiego (Estós), molt prop del pic Batisielles nord, dalt de Benasc.

Mos va sortir un corredor la mar de maco, d'uns 400 m. de recorregut, amb neu dura, una mica de gel i pendent mantinguda d'uns 50º, amb dos llargs centrals de V i IV en mixt, molt excavat i d'una amplada de entre 3 i 5 m. en tot el recorregut. Una joia.
Llàstima que mos havien passat davant per què vam trobar un cordino vell abandonat. Lo curiós del cas és que és un corredor inèdit del qual no hem trobat res ressenyat a cap lloc.
Si algú de vatros en sap algo que ho digue ara o que calle per a sempre, aixi encara que no tinguéssem la paternitat sempre el podrem adoptar en propietat.

Activitat realitzada per : A. Besalduch, F. Guivernau i J. Tiron

03/04/2011 Via Desirée, Cavall Bernat, Montserrat

2011-04-14T19:42:00.003+02:00

L’oratge deia que al Port plouria i que en canvi a l’est de Catalunya faria bo, aixi que cap a Montserrat a fer la classica visita primaveral.

Arribem al refugi de Sta. Sesilia i tot seguit aparca al nostre costat lo campió del mon d’escalada, “Ramonet”, li comentem que li habia semblat lo nou rocodrom de Tortosa i mos diu que be. Lo dia comença interessant.

Portem ressenyes de les parets de Patriarques, Diables i del Serrat del Moro, però a la fi veien que el dia ès insegur ens decidim pel Cavall Bernat. Escollim la via Dessiré, una de les poques que encara no hem fet del Cavall, la ressenya pinta be.

Despres de l’esmorçar i del caraquillo prenem el cami de l’Arrel i tot seguit la canal del Cavall fins a peu de via (uns 40 minuts).

La Via: situada a la dreta del diedre de l’Anglada, segueix les plaques i l’esperó sud-est en una escalada de cinc llargs sostinguts, amb bona roca i millor equipament.

Els dos primers llargs són teoricament de cinqué però jo diria que no baixen de 6a, el tercer es deixa fer millor, el quart és un artificial atletic i aeri que hem superat prou be. Lo rader llarg diu la ressenya que comença en 6a i acaba en quart, crec jo que quasi tot és de cinqué i molt maco.

Hem utilitzat 20 expres i un cordino per merlets (a l’artificial cal estalviar cintes per no quedar-se curt), no calen tascons ni friends.

Hem estat 4 h. i mitja a la paret, la resenya diu que es fa en quatre, o sigue, estem rovellats pero no tant.

Les serveses mos acabaran de posar al puesto.

XXI Copa Catalana d'Escalada de Dificultat.

2011-04-04T22:17:00.003+02:00

El passat dissabte dia 2 d’abril es va celebrar, la primera prova de la XXI Copa Catalana d’Escalada de Dificultat, organitzada per la UEC Tortosa. Un total de quaranta-sis participants d’arreu de Catalunya i Principat d’Andorra van prendre part en la competició, posant a prova les seves destreses i fortalesa física sobre el nou rocòdrom municipal de Tortosa, amb un sostre de 20 metres,el qual va resultar infernal per als participants.

Al matí, el públic assistent va poder gaudir de les futures promeses de l’escalada de dificultat. En la categoria sub-12 femenina es va imposar la Maria Monllor de la Unió Excta. Sabadell i en el masculí l’Oriol Macià de la C.E. Via Fora. En la categoria sub-15 masculina el triomf va ser per el Guillem Colell del Club Pirinenc Andorrà. En la categoria sub -18 femenina el podi fou per la Marina Valencia de la Unió Excta. Sabadell i en la masculina per el Pol Roca de la Excta. Sant Quirze.

Per la tarda, els aficionats de l’escalada van gaudir de la prova en les categories absolutes i veteranes. En la categoria absoluta femenina, la Marieta Cartró va ocupar el lloc més alt del podi, mentre que el Pol Palau ho feia en la categoria absoluta masculina, ambdós del Centre Muntanyenc Sant Llorenç. En la categoria veterans, s’imposava en Toti Vales de la Unió Excta.

El primer classificat de les Terres de l’Ebre fou en Pep Alejos de la Unió Excta. Amposta, obtenint el tercer lloc en la categoria sub-12 masculina.

FOTOS DE SERGI

Aventures i desventures al Posets

2011-03-28T18:23:00.005+02:00

PRIMERA PRIMAVERAL AL CORREDOR JEAN ARLAUD DE POSETS

El passat cap de setmana del 26 de març quatre integrants de la UEC de Tortosa, Ferran, Albert, Lluís i Jordi ens varem desplaçar a la vall de Chistau amb l’objectiu d’inaugurar la temporada de corredors. El nostre objectiu: el corredor Jean Arlaud del Posets, un dels clàssics dels Pirineus. A priori la idea era realitzar el recorregut en dos dies, fent nit a la Glacera de Llardana a 3000 m. per tal d’atacar el corredor amb frescor el dia següent, tot i que finalment i degut a problemes logístics varem haver de dormir al fons de la vall al refugi lliure de Biadós (1740 m.), i realitzar tot el recorregut d’una tirada a l’endemà.

Sabíem que ens esperava un dia bastant dur amb molts metres d’ascensió, així que a quarts de cinc del matí del dissabte ja empreníem la pujada a través del bosc. L’ascensió de nit a través del bosc, la neu acumulada a partir de cotes bastant baixes, juntament amb la inexistència de traça prèvia, ens va condicionar la marxa contra pronòstic, resultant que el recorregut d’aproximació fins a peu de corredor ens va costar més de 5 hores. El dia aparentment s’havia aixecat clar, però no ens podíem relaxar en absolut. Varem deixar els esquís i les raquetes i emprendre l’ascensió; el corredor va resultar bastant complet, incloent algun pas de roca, ressalts de gel, en definitiva, molt recomanable. Encaixonats com estàvem i treballant-nos el corredor quasi no ens varem adonar del canvi de temps que estava va succeint; entrant la boira i començant a nevar.

Aproximadament a les 13h i amb bastant de retard segons les nostres previsions fèiem cim al Posets i enmig de l’espessa boira empreníem el descens; va ser aquí quan la traicionera boira ens va jugar una mala passada, desorientant-nos per complet i fent-nos equivocar alhora d’encertar l’aresta de baixada. Anàvem en busca de les nostres pròpies petjades que ens havien de conduir a recuperar el material i a emprendre la baixada pel mateix lloc per on havíem pujat, traça però, que mai vam trobar. Les hores de cansament s’anaven acumulant i el fet d’anar obrint traça resultava esgotador. Després de caminar durant vàries hores flanquejant a través d’una espessa boira, i sense poder veure a més de quinze metres, varem decidir per decisió unànime donar el material per perdut i emprendre la baixada per tal de perdre cota abans de que la nit se’ns tirés a sobre. Les reserves d’aigua estaven a punt d’esgotar-se i la duresa de la jornada havia superat en escreix les nostres expectatives. Aquí va ser quan varem començar a posar a prova la nostra resistència tant física com mental. La baixada era interminable, la vall elegida per al descens només feia que revirar una vegada i una altra sense descendir i el seu final no s’intuïa, obrint traça amb una neu tova que de quan en quan ens enfonsava fins la cintura. Va ser llavors, en les condicions en què ens trobàvem immersos, perduts, amarats, sense aigua i amb el fred calat al cos, que va arribar el moment de prendre una decisió important: havíem de sol·licitar el rescat abans de que es fes de nit. Després de diversos intents fallits per falta de cobertura finalment varem poder realitzar la trucada d’emergència, i a la ratlla de l’ocàs, després de més de 16 hores d’haver sortit de Biadós, el GREIM (Grupo de Rescate Especial de Intervención en Montaña) de la Guardia Civil de Benás van acudir al nostre rescat. Per sort a última hora de la tarda les condicions atmosfèriques es va reconciliar amb nosaltres, aixecant-se la boira i permetent el rescat en helicòpter. Les referències que els havíem facilitat per a la nostra localització van resultar suficients. La boira ens havia desorientat completament ja que estàvem baixant per una vall dels Ibons que desemboca a la Vall d’Eriste, a l’altra vessant del massís!!

Finalment tot va acabar amb final feliç, i exhaustos però ja relaxats i rehidratats, el diumenge al migdia tornàvem cap a casa amb la lliçó ben apresa. Només ens faltava esperar el bon temps per poder recuperar el material perdut.

By Jordi Batilda.

FOTOS

REUNIÓ VOLUNTARIS COMPETICIÓ ESCALADA

2011-03-20T21:04:00.002+01:00

AQUEST DIMECRES DIA 23 DE MARÇ ES CELEBRARÀ LA REUNIÓ DE VOLUNTARIS PER LA COMPETICIÓ D'ESCALADA.

EL LLOC DE TROBADA ÉS EL LOCAL SOCIAL DE LA UEC I L'HORA SERÀ LES 22:00 HORES.

US ESPEREM A TOTS PER ORGANITZAR AQUEST ACONTEIXEMENT !!

INAGURACIÓ DEL NOU ROCÒDROM MUNICIPAL DE LA UEC

2011-03-13T17:23:00.004+01:00

EL PROPER DIVENDRES, DIA 18 DE MARÇ A LES 20:30 HORES, TINDRÀ LLOC LA INAGURACIÓ OFICIAL DEL NOU ROCÒDROM MUNICIPAL DE LA UEC TORTOSA.

L'ACTE ES REALITZARÀ AL PAVELLÓ POLIESPORTIU DE FERRERIES I CONTARÀ AMB LA PRESÈNCIA DE JORDI MERINO (PRESIDENT DE LA FEEC), MANOLO NAVARRO (PRESIDENT DE LA UEC TORTOSA) I LES AUTORITATS LOCALS.

HI HAURÀ VI D'HONOR I PASTISSETS, MENTRE GAUDIM D'UNA EXHIBICIÓ D'ESCALADA A CÀRREC D'ESCALADORS DE PRIMERA LÍNIA CON SÓN: EDUARD MARÍN, HELENA ALEMANY I RAMÓN JULIÁN (RAMONET) ACTUAL CAMPIÓ DE LA COPA DEL MÓN D'ESCALADA DE DIFICULTAT.

LA SETMANA DEL 14 AL 18 DE MARÇ ES REALITZARÀ UNA JORNADA DE PORTES OBERTES DE LA NOVA INSTAL·LACIÓ, DE 18:00 A 21:00 HORES.

ANUNCI NOTICIA NEWS TOP 30

REUNIÓ DE VOLUNTARIS PER LA COPA D'ESCALADA DE DIFICULTAT

2011-02-17T14:32:00.006+01:00

És hora de posar fil a l'agulla i començar a preparar aquesta gran fita per a les Terres de l'Ebre.

Molta gent que s'ha posat en contacte amb nosaltres per veure com poder ajudar en aquest esdeveniment.

EL PROPER DIMECRES DIA 23 DE FEBRER A LES 22:00 HORES ES REALITZARÀ LA PRIMERA REUNIÓ DE VOLUNTARIS AL LLOC L'HABITUAL: EL LOCAL SOCIAL DE LA UEC.

US ESPEREM A TOTS!!

PRESENTACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL NOU ROCÒDROM DE TORTOSA

2011-02-17T14:18:00.011+01:00

Aquest matí s'ha realitzat la presentació davant dels mitjans de comunicació del nou rocòdrom indoor en una de les parets interiors del Pavelló Municipal d'Esports, a Ferreries, on es farà escola d'escalada, entrenaments i també competicions oficials. El nou equipament esportiu ocupa una superfície de 250 m2, té 2.000 anclatges, 12 metres d'alçada i compta amb vies per escalar fins a 22 metres. Aquesta era una demanda històrica dels aficionats a l'escalada a Tortosa i a les Terres de l'Ebre, que ara compten amb una de les millors instal·lacions indoor del país. Aquest matí han presentat el nou rocòdrom l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el regidor d'Esports, Pere Panisello, i el president de la UEC Tortosa, Manolo Navarro.

L'alcalde ha explicat que aquest equipament "projecta esportivament la ciutat de Tortosa, ja que hi podrem fer campionats de caràcter nacional i internacional" alhora que "és un reclam que atreurà al nostre municipi a molts aficionats a l'escalada".

De la seva banda, el president de UEC Tortosa, Manolo Navarro, ha destacat la nombrosa afició que hi ha a la nostra ciutat i al conjunt de les Terres de l'Ebre, al temps que ha valorat molt positivament les qualitats del nou rocòdrom. Navarro ha avançat que el proper 2 d'abril es disputarà la primera competició oficial, una prova inclosa a la Copa Catalana d'Escalada de Dificultat, en la qual participaran entre 60 i 70 escaladors.

El rocòdrom ha tingut un cost aproximat de 70.000 euros, un 66 per cent del qual ha estat finançat per l'Ajuntament de Tortosa, el 23 % per la Generalitat i el 10 % restant per la UEC.

LA PREMSA:

El Punt

Teveon

Youtube

La marfanta

Radio Tortosa

Ribera online

NOU ROCÒDROMA A TORTOSA

2011-02-11T21:18:00.002+01:00

VOLUNTARIS PER UNA GRAN FITA

2011-02-10T21:23:00.005+01:00

El proper dia 2 d'Abril es celebrarà a Tortosa la primera prova de la XXI COPA CATALUNYA D'ESCALADA DE DIFICULTAT.

Escaladors d'arreu de Catalunya es concentraran per un dia per tal de competir i mostrar les seves habilitats.

Necessitem voluntaris per tal que aquest fita sigui un éxit i puguen fer conèixer el nostre esport.

Gel a la Vall d'Izas

2011-02-08T17:29:00.004+01:00

Aquest cap de setmana varem decidir anar a la Vall d’Izas un dels millors per practicar la escalada amb gel. El dissabte la nit ens varem trobar uns quants Ebrencs a Canfranc Estació, tres Bitemeros Jordi, Gerard i Lluís, dos Tortosins Jesús i Albert, un Tivenysenc Albert i un Camarlenc Joan, m’entres fem uns orujos i patxarans ens organitzem per al dia següent.
El diumenge abans que hagi sortit el sol ja estem estem en marxa, hi ha primeres llums del dia ens plantem davant de les vies. Albert s’endu a Lluís a la via Nòtre Dame de 180m, per iniciar-lo a la escalada amb gel. Els tres joves fan el primer llarg de la Ruta Kacobea i després practiquen a les cascades de vora riu, per primera cop de primers. Joan i Albert se’n van a fer la estrella de la vall la Histoire de l’Eau, una via de 320m, oberta pel famós glaceista francès Dominique Julien, qualificada com una de les millor s de l’estat.

FOTOS JORDI>>>

FOTOS ALBERT>>>

Cursi Yo? i El sueño del agua

2011-01-25T18:25:00.000+01:00

El cap de setmana vam decidir pujar al Pirineus a fer un corredor ja que les ultimes setmanes no havien estat massa favorables per picar gel. Però a les ultimes hores abans de marxar cap amunt, navegant per Internet trobem les dades de temperatura dels últims 2 dies de Parzan i decidim jugar-ho a sort a veure si trobem gel.
Sortim de Tortosa Joan i jo, primera parada Benifallet on recollim Albert, a Mora al Francesc i seguim l’eix de l’Ebre i el del Cinca fins al refugi d’Escalona on passem la nit.
De bon mati entrem a la vall de Pineta per veure si la Sarra es pot escalar, però no esta en bones condicions. Finalment anem a la boca sud del túnel de Bielsa on estan totes cascades formades suficientment. Comencem per la Cursi Yo? On ens toca espera tanda per poder escalar, ja que hi ha un parell de cordades més. A la una de migdia canviem per escalar El sueño del Agua, on ja la majoria de cordades ja estan baixant. I a les 4 de la tarda ja estem a Parzan fent un plat combinat i comentant els 500m de gel fets.

SOPAR D'ESCALADORS 2011!!

2011-01-25T15:17:00.001+01:00

Con ja es habitual aquests últims anys, el divendres dia 4 de Febrer es realitzarà el sopar d'escaladors. Aquest sopar preten ser una trobada d'escaladors de la UEC amb la intenció de pasar una agradable trobada i poder conèixer de primera mà les aventures viscudes pels nostres companys durant aquest passat any.

El lloc on es realitzarà el sopar dependrà de la gent que siguem, es per això que s'agraïria que als comentaris es fes llista dels asistens.

US ESPEREM A TOTS/ES!!!

AJORNADA LA SORTIDA D'ESCALADA EN GEL.

2011-01-20T14:09:00.005+01:00

Degut a la falta de gel es decideix ajornar la sortida d'escalada en gel per la falta d'aquest últim element importantíssim per la pràctica de l'activitat.

Si en els propers dies millores les condicionss, s'intentarà realitzar l'activitat.

SORTIDA ESCALADA EN GEL

2011-01-17T13:57:00.004+01:00

Data: 22 i 23 de gener de 2011
Lloc: A determinar según condicions
Coordina : UEC Tortosa

Aquesta sortida esta inclosa en el calendari d’activitats de la Regió V de la FEEC

Es tracta d’una activitat d’introducció a l’escalada en glaç i en cap cas és una sortida d’iniciació a l’alta muntanya. Per tant, els participants hauran d’estar assabentats de les tècniques alpines bàsiques de progressió en neu i dels perills que l’alta muntanya comporta.

Així mateix hauran de ser posseïdors de la tarja federativa de la FEEC al menys en la modalitat tipus C.

Material mínim necessari:
Talabart, casc, grampons, elements de seguretat, vestimenta adequada, botes rígides.

Aquest dimecres dia 19, a les 22:00 hores, es decidirà el lloc i el programa a realitzar, aixi com la pernoctació, al local social de la UEC.

Cascada de Perramó

2011-01-09T20:19:00.000+01:00

Aquest inici de setmana aprofitant que havia gelat un poc Joan i jo anem a la Vall de Benás, per escalar amb gel. Sortim des de l’aparcament de la vall d’Estós a peu remuntem la vall passant per la cabanya de Santa Ana, arribem a la bifurcació on prenem la vall de Batisielles on ja comencem a trobar neu. Pugem per ella, passant primer el ibonet i més tard el ibon d’Escarpinosa i ja per fi arribem a la cascada.
La cascada és el desaigua de l’ibon superior de Parramó, se tracta d’una cascada de 100m amb un primer tram més vertical i la segona part un poc amb rampa. L’escalem un parell de vegades i cap a baix una altra vegada.

CANTO I DESPLOM!!!

2011-01-02T14:28:00.003+01:00

Per finalitzar bé l'any, vaig anar a veure el meu company Jaume a Manresa. A part d'una emboscada que va realitzar la seva xicota per celebrar el seu aniversari, van tenir temps de buscar la guia d'escalada de Lleida per les llibreries de Barcelona i anar a tibar roca a la Revolta de l'àliga, Moia. Un sector de canto i desplom boníssim amb una roca diferent!!

A per cert, BON ANY 2011 pler d'encadenes a FLASH!!!

TANGO VERTICAL

2010-12-18T21:31:00.000+01:00

ROLLITO JOSE.

2010-12-18T21:19:00.005+01:00

El passat dissabte en Víctor, Pau i Jordi anaren als estrets aconsellats per Jose a realitzar la via Caspa i Càries, una via sencilla, perfectamente equipada i llarga i amb unes vistes espectaculars.

By JCS.

ESCALADA PEL PONT DE LA CONSTITUCIÓ

2010-12-18T21:09:00.005+01:00

El passat pont de la constitució ens desplaçarem fins Alacant per tal de cerca el bons temps i realitzar llargues escalades per aquelles espectaculars parets. En Joan T, Francesc G, Toni S, MariPau S i Jordi C sortiren el diumenge dia 5 cap Alacant. A les 10:00 hores ja estaven a peu de via. En Joan i Francesc atacarem el barranc Mascarat , i la MariPau, Toni i jo la roca del Toix per fer l'espero Limaban.

Al dia seguent, dilluns 6, atacarem el Puigcampana, però el fort vent que bufava i la ameneça de pluja constant anb gotes que no pareven de caure ens va fer desistir. Una paret que queda pendent i quina paret.

EL dimarts 7 era l'hora d'atacar el cabezó d'or, on en Joan i Francesc realitzarem una espectacular via.

Tres dies d'escalada intensa amb molt bona companyia!!

By JCS.

Escalada en el Pais Valencia

2010-11-26T17:59:00.004+01:00

Escalades al Llevant
El Dijous dia 18 me truca el amic Victor m’explica que marchen cap el País València buscant el bon temps per escalar, a mi me falta temps el demano permís a la meva chicota i cap a baix que fa bon temps, el dilluns 22 mos trobem Víctor, Pau, José i jo Manolo, a les 15’30 i desprès de carregar material i menjar en l’autocaravana del Víctor, carretera i a buscar el bon temps del llevant, desprès de alguna que altra aturada per hidratarmos arribem al peu del Puig-Campana, nostre primer destí, el nostre amfitrió se desviviu per que mos trovessem com a casa nostra i mos prepara un sopar d’escandalo i digne dels mijor comensals ( eixo a sigut la constant de tots els dies) una vegada sopats busquem les vies que farem demà, José i jo farem cordada i anirem a fer el Espero Central, Víctor i Pau se decanten per el Espero Finestrat, ve a dormir que demà mos espera bona.
Segon dia, mos aixequem a les 7’00 esmorzem preparem material i cap al
Puig-Campana, José i jo fem la via tranquils en sis o set ores mes la baixada que es d’ordago, mes exposat que la mateixa via però tot mos va ve, Víctor i Pau acaben bastant mes prompte que natros i mos esperen con el berenar preparat tot un detall, desprès de descansar un ratet decidim narmos cap a Sella i demà fer esportiva, o sigui que carretera i cap a Sella em arribar busquen on aparcar, sopem i desprès anem al poble en busca de un bar fer algun carajillo que altre, desprès a dormir.
Tercer dia, no portem pressa per eixecarmos estem al lloc i anem a fer esportiva o sigui que anem al poble mos comprem algo per esmorzar i tranquils en acabar mos anem cap a les vies i a escalar, mirem les ressenyes i fem cap en un lloc on n’hian vies que segon les ressenyes son quarts i cinquens superiors i algun tercer, proven els quarts i quina sorpresa esta la roca tan sobada, que diràs que eixo es quant menys 5, los 5 pareixen 5 superior i cuant proven els 5 superiors pareix que’stigues en un 6ª, es en estos moments en los que penses tot lo que te falta per escalar i conèixer de la roca, ve desprès de tot eixo mos anem cap la furgo berenem be, per baixarlo una mica fem una bona passejada i decidim anarmos a dormir al Penyal d’Ifac, en arribar i desprès d’aparcar, busquem un lloc per poder veure el Barça, quina odissea mos vàrem recorre mig poble tot sol en arribar al centre vàrem trobar algun bar, desprès de veure el triomf del Barça, el nostre estimat amfitrió mos va fer una sopa de gran luxe, com tot lo que fa, es un artista, en la sobretaula i pensant que mos plouria van decidir ferne tots la mateixa via al Penyal la dels Valencians, però tots mos van anar a dormin pensant que, demà plourà.
Quart i últim dia, a la matinada en sentit ploure i esta negre però esmorzem i cap al peu de la via, comencen el Victor i el Pau, Jose i jo les deixem un llarg de distancia per no amuntegarnos i cap amunt en el quart comença a ploure, desprès de pensarlo una mica Jose i jo decidim baixar els continuen, nosaltres dos rapels i ja estem baix, a deixat de ploure sense pressa mos anem a la furgo i els esperem, han acabat la via tranquil·lament, mos mengen els macarrons que mos prepara el nostre cuiner de alto estanding o sigui el Victor i cap a casa.
Un viatge de categoria, en companys de mes categoria, a la fi gent de la montanya i de la UEC, gràcies per soportarme i ajudarme.

By Manolo “ the Big”

Manolo"the Big"

Fotos Jose

VIDEOS D'ESCALADA AL TEMPS D0AVENTURA

2010-11-26T15:58:00.001+01:00

Adjunto els enllaços de dos reportatges d'escalada del programa temps d'aventura.

També hi surt algún companys de la uec.

Chris Sharms

Panaroma

13,5% Vol, NOU GRAU EN L'ESCALADA ESPORTIVA!!

2010-11-21T19:31:00.002+01:00

Aquest diumenge 7 escaladors ens hem reunit al passeig de les bicibletes per realitzar l'activitat del calendari de sortida d'escalada. Aquest anys tocava una nova zona, on encara poca gent a escalat.

El dia prometia, ja que no plovia i cel estava blau. Ens repartim als cotxes i encaminem la carretera amb destí a Peñarroya de Tastavins. A mesura que ens anaven apropan, el cel s'anava tornant gris, però l'ànim i les ganes d'escalada feiem tirar endavant. La típica frase de un núvol que passa!!!

Un cop a Peñarroya anem fins al bar del poble a fer el corresponen mos per allarga el dia. La pluja però anava en aument i el cel cada cop més gris i tapat. Veiem el panorama, ens possem al bar a fer una via de màxima dificultat. Començant per les olives, la cosa ja anava per bon camí. Avui seria una d'aquells dies que cauria un grau elevat d'escalada. La cosa estava entre si seria un terra alta o un rioja. Es feia difícil intentar-ho, però amb el consell d'especialistes en la matèria decidim atacar la via més difícil. La boca resseca feia difícil realitzar els moviments. El magnesi ajudava, ja que mantenia les mans seques, però estava clar que el pas més difícil vindria després, un pinzament amb els dits per envoltar la presa. Finalment aconseguim xapar la primera xapa, el pas senzill: cambrer, vi de la casa!!

El proper moviment era lliure per l'imaginació de cadascú de nosaltres. Fer un pas lleuge, d'equilibri o fer un dinàmic. Finalment ha hagut de tot: el pas lleuge amb entrepà de pernil salat i de formatge, el pas d'equilibri amb saltxixes i el pas dinàmic amb xorriço. Superat el moviment i xapada la segona anem directament al pas més difícil de la vía, el pinzament amb els dits. Alguns de nosaltres ho hem rebaixat una mica amb gaseosa, però tots l'hem atacat. Un bon vi de la casa acompanyava els entrepans, donant la màxima graduació de la via. Un bon esmorçar amb un vi de grau 13,5% Vol, aconseguint d'aquesta manera la màxima graduació en l'escalada actual.

Acabats els cafés i ploven força decidim anar fins la pista per tal d'ensenyar a la gent per on s'accedeix a la zona. Veiem que la pluja no parava i el cel estava tot tapat i gris decidim tornar a casa, no abans sense passar per Gandesa per veure les vies d'escalada de la zona. Allí ens trobem amb companys que es trobem escalant al sopluig d'una cova.

Un bon dia de turisme per la comarca del Matarraña, bon esmorçar i bon vi. Una sortida amb bona companyia, és a dir, amb gent de la UEC!!!

By Jordi.

ACTIVITAT CALENDARI 2010: SORTIDA D'ESCALADA EN ROCA, ELS MOLLONS.

2010-11-16T14:12:00.006+01:00

AQUEST DIUMENGE DIA 21 DE NOVEMBRE ES CELEBRARÀ L'ACTIVITAT DE CALENDARI DE SORTIDA D'ESCALADA EN ROCA. AQUEST ANY EL LLOC ELEGIT ES ELS MOLLONS, SITUATS PROP DE LA POBLACIÓ DE PENYAROJA DE TASTAVINS.

HORA: 8:30 HORES AL PASSEIG DE LES BICICLETES.

SOPAR FI DEL CURS D'ESCALADA 2010

2010-11-04T19:03:00.001+01:00

DEMÀ DIVENDRES, 5 DE NOVEMBRE, A LES 20:00 HORES AL LOCAL DE LA UEC, ES REALITZARÀ EL SOPAR DEL FINAL DEL CURS D'ESCALADA.

IMPRESCINDIBLE PORTA LA GANA!!!

ÚLTIM CAP DE SETMANA DEL CURS D'ESCALADA 2010

2010-11-01T11:22:00.006+01:00

Aquest cap de setmana hem visitat l'emblemàtica escola d'escalada de Montserrat per fer les últimes pràctiques del curs, concretament vies deportives de varis llargs. També hem descobert l'origen de la paraula ESCALADA, la qual molt problament va nèixer quan es realitzava l'aproximació a la zona de Gorros.

El dissabte ens van dividir per diferents zones de la zona de Gorros: la Magdalena Inferior, la Miranda, el Gorro Frigi. Allí els alumnes ja van practicar ells sols el muntatge de les reunions i practicar el ràppel en varis llargs. A més van poder viure en primera persona el fet d'escalada en altura, amb vies totes elles superiors als 90 m de longitud. En les fotografies adjuntes a la crònica es pot veure l'estat emocional dels cursetistes per les altures de Montserrat.

Per la nit van realitzar el típic sopar lleuger al refugi de Santa Cecília, acompanyat d'un bon vi en porró i de bona companyia. Els emotius discursos donarem pas a les llàgrimes descontrolades del cursetistes, les quals banyaren les vies d'escalada fin a tal extrem que fou impossible escalar al dia següent.

Al finalitzar ens van contar les típiques batalletes d'escalada, es van fumar les corresponents cigarretes i a gaudir d'un ja tradicional concert a càrreg de l'orquesta serenata-ronquidos.

Al matí del diumenge la pluja va fer acter de presència, fent impossible tornar a la paret per rematar el curs d'escalada. Així que ens desplaçarem dins la població del Bruc per fer un bon esmorzar i cap a casa a dinar, realitzant la corresponent becaina/migdiada.

I com es ja tradicional acabarem la crònica amb la següent frase: un bon cap de setmana amb bona companyia, és a dir, gent de la UEC!!!!

By Jordi

FOTOS DE MANOLO

FOTOS DE JOSE

2º CAP DE SETMANA DEL CURS D'ESCALA 2010

2010-10-25T13:57:00.005+02:00

Aquest dissabte ens van desplaçar fins la zona del Reguers-Alfara per estirar una mica els braços i els peus, repassar l'aprés fins ara i començar a introduir els nous conceptes d'escalada de varis llargs que practicariem al dia següent.

El que tenia que ser una tarda plàcida d'escalada de poca dificultat i disfrutona es va convertir en classes d'aviació avançades. Ara volo jo, ara vola el company, en definitiva obertura de dos ranquings per tal de fer entrega de trofeus al final del curs: millor volada y major nombre de volades.

El diumenge ens van desplaçar fins la zona dels Estrets d'Arnes per tal de practicar els coneixement explicats el dia anterior. Sota l'atenta mirada dels experts, grans "the big, en anglès" i molts altres adjuctius (els quals no colocarem en aquesta crònica per falta d'espai) mirada dels monitors i instructors van poder practicar la maniobra de reunions per varis llargs i la maniobra més delicada de l'escalada: el ràpel de descens.

Finalmente, i con no podia ser d'altra manera, es va acabar la jornada d'escalada al bar, regant les penes amb una merescuda cervesa o coca cola i recuperant forces amb algún petit entrepà.

Por Jordi C.

FOTOS DE MANOLO "THE BIG"

FOTOS JORDI C

PRIMER CAP DE SETMANA CURS ESCALADA 2010.

2010-10-18T14:09:00.008+02:00

Aquest dissabte s'iniciava el mundialment famós curs d'escalada que organitza, any rera any la UEC TORTOSA, amb la participació de futurs escaladors procedents de diferents indrets del globus terraqui: Gandesa, Batea, Valls, Roquetes, Tortosa, Riudecanyes...
Aquest any, onze intrèpits van seguir les explicacions teòriques que va donar l'instructor del curs, el dissabte al matí al local de la UEC. Presentació del curs, objectius, materials, nusos, noms, tècniques, emplenar papers... són alguns del temes que es van tractar i que van produir algún que altre mal de cap entre els assistents.
Per la tarda, ens desplaçaven fins la mundialment famosa escola d'escalada de l'Assut, per tenir el primer contacte amb la roca i gastar els primers milímetres de goma dels peus de gat, deixar les primers gotes de suor, sang, alguna ungla i algún repèl sobre la roca.

El diumenge ens desplaçaven fins l'escola de Margalef, on una agradable temperatura de 5º ens va rebre. Un cop injectada al cos la corresponent cafeina, ens traslladaven fins el sector can Llepafils, per posar en pràctica les tècniques explicades el dia anterior i coneixen de noves.
Durant el dia es van poder realitzar diferents pràctiques: escalada de segons, pas de la corda per la reunió, xapar, escalar de primer, assegurar amb diversos aparells, abandonament d'una via, practicar adherènces, escalar prescindint de la visió... Tambè es van realitzar les primeres classes de volt, amb algún que altre xisclet, cop...

Al final de la jornada es va ensenyar la més important de les maniobres d'escalada consistent en no lesionar-se el colze mentre es puja la cervesa des de la taula del bar fins la boca, maniobra que de realitzar-se incorrectament pot produir moltes lesions.

VIDEOS DELS CURSETISTES EN ACCIÓ

FOTOS DE MANOLO DE BIG

By Jordi C.

CURS ESCALADA 2010

2010-09-14T14:05:00.008+02:00

TRÍPTIC I MÉS INFORMACIÓ, CLIQUEU AQUÍ!!

CURS SUBVENCIONAT FINS EL 70% A LES DONES PEL PROGRAMA: DONA I ESPORTS DE MUNTANYA.

MES INFORMACIÓ SUBVENCIÓ

L'ALTRE DIA PASSAVA PER MARGALEF I VAIG FER UNA VIETA!!

2010-09-13T22:19:00.001+02:00

VEURE VIDEO

TERCER ENCUENTRO NACIONAL DE ESCALADORAS EN RIGLOS 2010

2010-09-13T22:10:00.002+02:00

La Comisión Mujer y Deporte de la FEDME organiza el tercer encuentro de escaladoras en Riglos los próximos días 30 y 31 de octubre de 2010. Está dirigido a escaladoras mayores de edad y de todos los niveles, ya que se trata de unas jornadas de convivencia. Habrá actividades gratuitas durante el día para niños de 5 a 12 años para que las madres escaladoras puedan participar .

CLICAR AQUÍ PER MÉS INFORMACIÓ.

Escalant als Pirineus

2010-07-17T22:03:00.001+02:00

Escalant als Pirineus

Els dies 9, 10, 11, 12,13 i 14 un grup de escaladors de la UEC Tortosa, José, Xavi, Alfonso i Manolo, vam anar a escala als Pirineus, conto mas o menys com va anar tot.
El dia nou vàrem sortir a les 18’00 mas o menys de Tortosa direcció a Espot, a Sort vam para a sopar i cap a Espot, que encara no sabíem on dormiríem, en arribar al pàrking mos van instal·lar en les tendes i menys mal que les portaven, pos a la nit mos va caure un petit rusat que mos hagués deixat tots chopets.

Dia deu, mos vam aixecar prompte i desprès de preparar tot lo material i les motxiles, ven carregades, cap al refugi del Ernest Mallafre, on mos esperava un bon esmorzar, una vegada en la panxa plena van decidir que no calia massa esforç, que en la pujada ja hi havia prou i vam decidir fer la pujada normal als Encantats, vaya tela, menys mal que era la “normal”, passos de 2º i 3º però exposats i la desgrimpada de aupa, una vegada baix al refugi un ratet de passeig de relax una birreta i com a tots los refugis sopar prompte que demà mes.

Dia onze, desprès de aixecarmos a les 6’30, esmorzar i carregar les motxiles en tot lo material cap al refugi D’Amitges i com bons Uequeros, pel camí mes llarg i costerut, una vegada en el refugi i desprès dels tràmits de ocupació, se decideix que via fer, es tard però si mos respeta la pluja mos dona temps de escalar la Agulla petita D’Amitges, asi que agafen les motxiles con lo material d’escalar i cap l’agulla, vaiga pujadeta jo vaig reventat però arribo, mentre Xavi i Alfonso fan lo primer llarg, tinc temps de descansar i deseguida comença José en la primera reunió mos trobem tots i cuan Alfonso esta arribant a la segona comença a ploure i mos cau fins pedra José i jo decidim baixar, Xavi no te mes remei que puja hasta donde esta Alfonso per que no mos sent, desprès de rapelar i una mica banyats mos troben tots baix d’una pedra, dinem una mica i cap a baix al refugi, una vegada al lloc i com Xavi te ganes d’escalar mentres mos donen de sopar, busquen unes vies equipades d’esportiva Alfonso i Xavi escalen i José i Manolo prenen el sol i observen el paisatge, del sopar i dormir al refugi no compto res, per que tots sabeu com va.

Dia dotze, donen pluja a partir de mig dia, o sigue que si matinem mos donarà temps de fer lo que no vam fer ahir, arribem al peu de l’agulla petita i comença José el primer llarg, jo me trobo molt cansat i José fa tota la via de primer menys el últim llarg que es un tercer cuart facilet i me deixa fer-lo, darrera venen Alfonso i Xavi que arriben deseguida al darrera de nosaltres, desprès de les fotos de rigor i de fer un parell de mossos que de gana ja teníem, cap a baix la baixada, caminant i desgrimpan però prou ve, en arribar al refugi una dutxa un passeig de relax una rentada de samarretes, i ja sabeu sopar com sempre i dormir com sempre, per cert con mes calor.

Dia tretze i Dimarts per los que no creiem en supersticions un dia com altre, asi que marxem cap a la punta Estasen a fer el Espero Konyosti, al peu de via Alfonso prefereix no escalar i fem una cordada de tres José i Xavi fan los llargs mes compromesos i jo me lo passo d’allò mes ve con mis dos llargs de primer en clàssic, pues no hi havia escalat casi res en clàssic i canvia molt d'eixo a fer deportiva, la baixada perfecta un ratet buscant el rapel i cap a baix al refugi, uns moments de descans i sopar i dormir que demà marxem.

Dia catorze, mos aixequem com sempre però en tranquil·litat, que tot sol tenim que preparar les motxiles i cap a baix, una vegada a Espot fem un ratet prenen una birra i comprant un regalet per les famílies, i mentre fen temps pera uns dels moments mes esperats un dinar de no te menees en “casa del Mariano”, desprès de dinar cap a Tortosa.
Tot sol me queda donar les gràcies als meus companys per la companyia i ajuda i a la montanya per respetarmos.

Manolo”the Big”

Fotos, José i Manolo
Fotos Xavi

NOVA VIA A ANGLATERRA!!

2010-06-28T21:33:00.000+02:00

NOVES AMPLIACIONS AL ROCODROM.

2010-06-22T23:15:00.000+02:00

ELS SOCIS I SOCIES DE LA UEC JA PODEN GAUDIR DE DOS AMPLIACIONES DEL ROCODROM PER TAL DE DESENVOLUPAR LA SEVA HABILITAT I CONDICIÑO FÍSICA EN LA PRÀCTICA DE L'ESCALA.

NOVA VIA ALS MOLLONS, PEÑARROYA DE TASTAVINS.

2010-06-08T22:08:00.001+02:00

RUSTIESCALADA= ESCALADORS RUSTITS+PAELLA

2010-06-08T21:27:00.000+02:00

Rustiescalada: segons lo diccionari ebrenc, pràctica que consisteix en posar uns quant escaladors en un lloc arracerat i sense ombra .Preferentment en dies calurosos per a que queden ben rustidets.
Pos si xiquetes i xiquets. Lo dissabte cumplint religiosament en lo calendari d’activitats vam trobar-nos al passeig de les bicicletes i cap a l’ermita s’ha dit. Al principi vam trobar dues vies a l’ombra, però no hi cabiem tots i com més avaçava lo matí més s’acomplia lo pronòstic de rustiescalada als abrics de l’ermita. Cal dir que l’idioma que va imperar per moments va ser l’anglés amb la Lucie, Matthew, Jaume, Anna, Jordi inclús jo i tot vag fer gala dels meus grans coneixements d’anglés.
A les 12 h Manolo the Big (un altre anglés) se’n va anar a ajudar a la cuinera. A les 14 h vam plegar ja prou rustits. Vam preparar los entremesos, vam veure unes cerveses o xampús i acte seguit vam començar a dinar.
Com la rustida ja l’haviem fet escalant , ara lo que tocava era uns bons entremesos, un bon vi, una bona companyia i una paella insuperable ( que va ser panatros) com totes les que fa la Paqui ( la dona de Manolo). Per acabar lo caferet , lo postre i a ballar s’ha dit.

By Josep PanisellO.

CRONICA ALTERNATIVA.

FOTOS DE MANOLO THE BIG
FOTOS DE JAUME

PSICOBLOC A LA PUNTA DE LA MORA

2010-05-31T22:22:00.001+02:00

AQUEST DIUMENGE HI HA PREVIST LA SORTIDA DE CALENDARI DE PSICOBLOC.

EL LLOC ESCOLLIT SERÀ LA PUNTA DE LA MORA.

L'HORA DE CONCENTRACIÓ ÉS A LES 12:00 HORES A LA PLATJA.

RUSTIESCALADA ALS ABRICS DE L'ERMITA!!

2010-05-31T19:13:00.000+02:00

AQUEST PROPER DISSABTE DIA 5 DE JUNY TORNA LA RUSTIESCALADA!!

ESCALADA ALS ABRICS DE L'ERMITA DE LA PIETAT AMB BONA COMPANYIA I MOLTS ÀNIMS PER ENCADENAR VIES!!

PER FER LA COMANDA DE MENJAR NECESSITEM SABER QUI VINDRÀ. PER AQUEST MOTIU US HEU D'APUNTAR A LA LLISTA SEGÜENT.

A LES 9:00 HORES AL PASSEIG DE LES BICICLETES, PER ESTAR A LES 9:30 HORES A L'ERMITA D'ULLDECONA.

LLISTA!!!

NOVA VIA ALS ...OLLONS!!!

2010-05-06T19:19:00.000+02:00

ACTIVITAT DE CALENDARI: VIA FERRATA L'AIGUA AL COLL, 2-05-2010.

2010-04-25T19:00:00.000+02:00

El diumenge vinent dia 2 de maig, es realitzarà l'activitat de calendari: VIA FERRATA.

Aquest any us proposem realitzar una ferrata de les nostres contrades L'AIGUA AL COLL (INTEGRAL).

El proper dimecres dia 28 d'abril, a les 22:00 hores es realitzarà la reunió per parlar de la sortida.

FOTOS DE LA FERRATA.

COMPETICIÓ POPULAR D'ESCALADA INTERUEC'S 22-05-2010, PRAT DE LLOBREGAT

2010-04-25T18:48:00.000+02:00

L'Ajuntament del Prat va construir un rocodrom en la zona esportiva del Estruch i disposant d'aquesta instal·lació que està prou be, la nostre entitat organitza cada any un "Concurs popular d'escalada inter UEC's".
En realitat és una ocasió de trobament entre les persones que practiquen l'escalada i al migdia estan invitats a un dinar de germanor. Enguany farem ja la V edició i serà el dissabte dia 22 de maig
al matí i s'acaba un cop s'ha dinat.

Si algú està interressat, que ho indiqui als comentaris i li passarem la informació necessaria i la persona de contacte.

FOTOGRAFIES DE LA EDICIÓ PASSADA.

NOVA VIA ALS ...OLLONS

2010-04-19T19:57:00.000+02:00

NOVA VIA ALS ......OLLONS.

ACTIVITAT CALENDARI: SORTIDA BLOC 2010 A CASTELLDANS

2010-04-18T21:48:00.001+02:00

Diumenge, 8:00 hores del matí i al passeig de les bicicletes el dia pareixia negre. Uns núvols amenacem amb pluja i poca gent, per no dir més que jo i la meva companyia. Afortunadament la gent aniria al lloc de trobada a Castelldans. A les 9:00 hores em reunia a Ascó amb el Fidel i la Carme i continuaven el camí. Bueno, de moment a la sortida ja som 3 i el cel ja no està negre.
A les 10:00 h ja estem al bar la Llar de Castelldans fent el café, quan arriben el Francesc, la Maria i l'Albert. Bueno, almenys 6. Uns cafetons, uns bocates i cap als blocs a tibar braços i dits, i a ser possible no lessionar-nos.

La zona de bloc, boníssima. Pedra arenisca seca, amb desploms, problemes amb grietes, llises, de posició, adherència... En definitiva, vies on has de creure i tirà cap amunt. En Fidel que cau, Jordi que vola de més amunt... Francesc marcant un ritme frenètic, i l'Albert seguint-lo darrere. La Maria i la Carmen fent les seves vies: que això és molt llis, que caure, que aquí no hi ha res... En definitiva, un dia per començar a ser creient, de la religió que sigui, però creient en l'existència d'alguna cosa superior que pare la caiguda.

Després d'un repòs merescuts als matallassos, arriben el David i la Sara, per tal d'aportar més energia i nous problemes, ja que les forces ja començaven a fluixejar, bueno millor dit, des de primera hora que ja fluixejaven.

El David com sempre, fent fàcil allò que pareix impossible.

Per finalitzar vam anar al bar a fer la tradicional CERVESA.

Una sortida de la UEC, amb gent

18-04-2010: ESCALADA EN BLOC, CASTELLDANS

2010-04-11T21:19:00.000+02:00

Aquest diumenge es realitzarà l'activitat de calendari de ESCALADA EN BLOC.

Aquest any ens desplaçarem fins Castelldans, on disfrutarem del dia realitzant les corresponent tirades y peques.

LLOC DE SORTIDA: PASSEIG DE LES BICICLETES, A LES 8:00 HORES.

LLOC DE TROBADA: BAR LA LLAR DE CASTELLDANS, A LES 10:00 HORES.

UTILITZEU ELS COMENTARIS PER FER LLISTA.

SORTIDA CORREDORS PEÑA TELERA, 27-28/03/2010.

2010-04-03T20:51:00.000+02:00

El dissabte la tarda Joan i un servidor, Jordi, sortiem direcció a Jaca per tal de realitzar el corredor de Maribel al Peña Telera. Un cop arribat a l'aparcament, fent el corresponent sopar dintre la fugonat, i cap al sac de dormir, que demà s'ha de matinar. A les 6:15 hores, ja estaben de camí cap al corredor.

Malauradament l'excès de neu impossibilita l'ascens al corredor de Maribel, i ens toca pegar mitja volta. Per tal d'aprofitar la sortida, anem a fer la Diagonal, molt concorregudar degut a que era l'única que es poder realitzar per la zona.

Una ascensió ràpida, bueno, els últims dos llargs no vaig ser capaç d'adelantar a dos cordades com havia fet Tirón, així que en vaig emportar el corresponent comentari.

Un cop d'arribats a la sortida del corredor van poder veure els efectes de la allau que van poder sentir mentres realitzaven el corredor. Falten paraules per descriure el soroll que va provocar per tota la vall.

Al cim, cap a la Y a per ràpel i cap avall que s'havia fet tard. En tocaba un altre comentari per la velocitat meva de baixa, ara quan la pendent es va tornar més suau, vaig aumentar el ritme fins agafar el cap de grup.

Un cop a la furgona, cap a casa, amb parada obligatoria a una gasolinera per tal de fer el corresponent dinar del dia: unes pataques fregides i una cervesa.

By No adelanto cordades!!!

FOTOS

SORTIDA CORREDORS DEL CADÍ, 20-21 DE MARÇ.

2010-04-03T20:31:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, un grup nombros de gent (així pel cap baix unes 20 persones, mira que no siguin 100!!) em fet els paquets i camí cap a la població de Estana, on una bonica pallissa amb lliteres i matallasos nets i polits ens esperavem per dormir.
Sortida a les tres de la tarda i un llarg viatje de 4 hores fins arriba al destí. Sort que la companyia del cotxe era grata i la xerrameca anaba que volaba. Parada a Ponts per inyectar la primera dosi de cervesa al cos i cap a Estana.

Un cop allí ens trobem amb 4 companys que ja estaven per la zona i cap al restaurant a sopar. Un vi potable ens esperaba, cèrvol, amanides, sopar.... És a dir, la panxa plena i els colors a la cara!! Malauradament no es va produir el famós concurs de a veure qui la té.....

A les 22:00 hores tots a dormir!! Bueno això de dormir és un dir, ja que ens esperaba un interessant concert a càrrec de l'orquesta filarmònica del Palau de la Música: començant per Vivaldi, seguint amb Mozart i acabant amb l'obra Trencanous (algú si que li hagués
trencat ....)Bueno, el que estaveu allí ja m'enteneu i els que no tambè, no és tan difícil de captar.

Al dia següent a les 5:30 hores a munt i a preparar-se per sortir a les 6:00 hores cap al corredor de l'Ordiguer i de l'Àguila, a la serra del cadí. Bueno, això de sortir a les 6:00!! millor dir a les 6:30 h, ja que algú se li vaN apegar els llençols. Que dic, se li van apegar els matallassos!!

Bueno sortim esmorçats, alguns!! Altres esmorçarien pel camí, i ens dirigim fins els corredors, per sendera amb aigua, gel, gossos amb quatre potes, també trobem algún amb dos!!

Un cop arribat a peu de corredor el moment de l'elecció: "equipo de los tigres o equipo de los leones", en altres paraules corredor l'Ordiguer o corredor de l'Àguila.

Amb esforç, obrint traçar i no mirant cap a vall, arribem al cim on un aire gelat ens abraça. Una mica d'aigua, algo de menjar i cap avall que fem tard.

Un cop al cotxe, a dinar i de volta a la realitat de la vida laboral.

By mas vale tarde que nunca!!!

FOTOS DE JOSE
FOTOS DE NANDO
FOTOS DE XAVITO

NOUS HORARIS DEL ROCODROM

2010-02-25T20:50:00.000+01:00

A continuació facilitem els nous horaris del Rocodrom de la UEC:

DIMARTS: de 18:00 h a 20:30 h.

DIJOUS: de 18:00 h a 20:30 h.

El responsable que obrirà el local es Ivan Sanahuja. Telf: 669 786 884.

SEBASTIA COLOMÉ, PERD LA VIDA EN UNA ALLAU A LA VALL DE BOI.

2010-02-13T16:55:00.000+01:00

Habitualment les entrades al blog solen ser de notícies alegres i d'experiències viscudes practicant el nostre esport . Malauradament, hi ha cops en que la vida colpeix amb notícies i fets no desitjats per ningú.

El passat dimecres 3 de Febrer, el nostre company Sebastià Colomé perdia la vida en una allau mentre practicava l'escala en gel a la Vall de Boí, junt amb la companya de cordada Vanessa Addison.

Molts han estat els moments compartits, les experiències viscudes i les xerrades mantingudes amb Sebastià.

Des d'aquí donar el nostres condol a la família, amics i companys de Sebastià.

ESCALADA EN GEL A BOI: Cascades de Roques Negres

2010-01-27T22:41:00.000+01:00

Pedazu sortida hem fet aquet finde! Planejada amb temps i improvisada a l’últim moment. Els mes valents i motivats, tot i l’adversitat del temporal prevista per aquests homes del temps que inspiren tanta confiança, ens llencem cap a les muntanyes de Boí. L’Albert i el Francesc ja son allí del divendres a la nit i la Lucia i Xavi apareixem el dissabte per explorar la zona i ambientar-nos una mica. Un cop a peu de vies i amb discreció ens donem a conèixer especulant davant la cascada i l’Albert ens reconeix. Així que ens fiquem a ‘punxar’ com diu el Francesc o picar gel. El temps acompanya i les cascades estan fresquetes, així que els professionals Francesc i Albert obren vies i la Lucia i jo casi ens obrim els canells de tant picar. Per la tarda, ja és un altre rotllo, LA BIRRA! Fem cap a Pont de Suert i després de fer-la petar en un bar i fer unes voltes pel poble tornem al mateix bar per repetir, que diuen que la birra és antioxidant. Total que acabem sopant a les vuit com els anglesos i seguim l’horari del sol com a bons alpinistes. El ‘dormir’, sense comentaris, en aquests pobles cadascú dorm a casa seva i nosaltres on podem, perquè quan no trobes una zona que està prohibit acampar, trobes un alberg que estan de vacances.El diumenge esperàvem la tempesta del segle, però al final resulta que el sol ens ha obligat a traure’ns les múltiples capes de teixits tèrmics. Així que s’anul•la el pla d’anar al rocodrom de Pont de Suert i acabem tornant a picar gel, a més el roco està tancat. Però, deu n’hi dó!, el gel està per ficar-hi whisky, que dur! i com es claven els piolets! I entre via i via, lo típic, que si boles de neu que si escultures de gel, la vena artística supera l’escalada. Per cert, ens hem trobat al Sergi que anava a caminar amb la parenta, pel que es veu el personal de la Uec és omnipresent.Conclusió, que ha valgut la pena travessar Catalunya per trencar el gel.

Xavito

FOTOS

Manporros para todos (Aigualluts)

2010-01-26T23:08:00.000+01:00

El divendres marxem en direcció a l’Hospital de Benasque, tres cordades Albesa + Maguec, Cucala + Ricard i Víctor + Albert, passem la nit al parking. De bon mati comencem l’aproximació amb esquis i raquetes, primer per l’estació d’esquí de fons i després obrint traça per la vall fins al Pla d’Aigualluts en poc més 2h arribem. La cascada de “Manporros para todos” té una altura de 100m per una amplada de 15m, amb possibilitat de varies línees. Una vegada escalada tornem a l’Hospital de Benasque, amb un retorn penós i dur. A la nit a sopem a Benasque on veiem el Barça. El diumenge sense massa ganes de cansar-nos, passem el dia esquiant per Cerler.

SORTIDA ESCALADA EN GEL

2010-01-22T15:47:00.000+01:00

ES SUSPEN LA SORTIDA D'ESCALADA EN GEL DEGUT A LA PREVISIÓ DE PLUJA ALS PIRINEUS.

NO OBSTANT, A TÍTOL PERSONAL, QUI VULGUI PUJAR L'ALBERT BESALDUCH ESTARÁ A LA ZONA I PODRÁ INFORMAR DEL TEMPS.

SORTIDA INICIACIÓ ESCALADA EN GEL

2010-01-20T14:35:00.001+01:00

Per al cap de setmana del 23 i 24 de gener encetarem la temporada d'escalada en gel. Anirem fins a la població de Canfranc per escalar les vies de la zona de IZAS. Es tracta d'una sortida de vegueria i de nivell inciació.

PROGRAMA:

Dimecres 20/1 a les 22:00 reunió per decidir horaris de sortida. És important que tots els interessats vos passeu pel nostre local per tractar del tema horaris, materials i altres necessitats.

Dissabte 23/1 aproximació i muntatge del "Camp Base", primeres escalades. Pernoctació en tendes de campanya a peu de via.

Diumenge 24/1 Escalada de les vies en equips segons nivells i condicions de la zona.

CINEMA

2010-01-13T23:24:00.001+01:00

VEURE TRAILER

IDIOMA: ANGLÈS.
DIA: 29/01/2010.
HORA:22:00 HORES.
LLOC: LOCAL DE LA UEC

VISITA A MANRESA.

2010-01-09T15:44:00.000+01:00

El passat dia 7 de gener vaig desplaçar-me fins la població de Manresa per fer una visita al meu amic Jaume i visitar l'escola d'escalada de Calders. Malauradament el mal temps va fer acte de presència amb neu, aigua, gel i baixes temperatures... fent casi impossible l'escalada en aquest indret. L'escalada en roca va ser susbtituida per escalada en el rocòdrom de Manresa, descubrint la petitesa del rocòdron de la nostra entitat. No obstant, ens van desplaçar fins la zona d'escalada de Calders per veure el tipus de Roca i la línia de les seves vies.

També van intentar veure els amics/-uues de la capital, però malauradament treballaven per aquestes dates, i amb ironia ens van invitar a practicar l'escalada amb gel.

Veiem el panorama i seguint el programa el dia 8 ens traslladarem fins l'estació d'esquí del Port del Comte, on uns 20 cm de neu recent caiguda i sota una nevada continua van poder gaudir d'aquest esport (els de la secció d'esquí de muntanya haguèssin disfrutat d'allò més.

By Jordi C.

LLICÈNCIES FEDERATIVES 2010.

2010-01-05T11:14:00.001+01:00

CLIQUEU AQUÍ PER OBTENIR INFORMACIÓ!!

RELATS: JO SÓC UNA NOVIA RESIGNADA

2010-01-04T19:10:00.000+01:00

No menteixo si dic que fa mitja hora que estic penjada com un fuet en aquesta trista via de 5è, grau que ell m'ha triat per avui. És la primera vegada que pujo de primer i no sé en què pensava. No trobo ni mans, ni peus i totes les preses em són massa lluny perquè jo hi arribi. I em pregunto: què cony hi faig aquí?

Em vénen al cap les primeres vegades que vam anar a escalar. Ell a primera hora del matí ja estava dempeus. Agafava la motxilla, entrepans, aigua... m'arrossegava a mi... i cap a escalar. Recordo arribar a peu de via, sempre després d'una bona caminada i quan la motxilla s'obria... Oh! Sorpresa!! Curiosament TAMBÉ hi javia un arnés i uns peus de gat per a mi, encara que en principi jo només hi anava a tirar fotos i a veure i a mirar.

Quan comences a escalar, primer de tot t'ensenyen con assegurar i et passes una pila de vegada anant-hi només a assegurar. Més endavant que ja n'estàs tipa, et munten una via i et fan calçar aquells peus, pollosos i fets pols, que no vols saber d'on els han tret i que et van massa grans, o massa petits, segons el dia. Et lliguen la corda a l'arnés i apa!! a pujar.

I jo dic: Però i com començo?
I en diu: Doncs,... posa una mà aquí. L'altra allà i el peu dret aquí i l'esquerra aquí, o allà...
I jo dic: Però...és que no hi arribo!!
I em diu: Doncs busca...!! I res més. Au! espavila't.

La corda es tensa, aixecant-te més i més de terra, mentres, veus de reüll com el company-assegurador s'ajeu a la primera roca que troba amb cara d'avorrit. Mentres vas pujant veus que no tens força, ni tècnica, que el cul et pesa i que els gats t'apreten començant a fer-te llaga. L'única cosa que et veus amb cor de fer és sucar magnesi (i tot, perquè ho has vist fer).Trigues més del què és suposadament necessàri per fer la meitat de la vieta que t'ha triat i decideixes abandonar...penses que t'ho demanen dos cops?

Jo dic: No puc (Les cames en tremolen...)
I ell: Segur?
I jo: Si!!!
I ell: Doncs avall!!....I baixes de cop.

Després és quan ell fa la seva demostració de superioritat, mira que sembla fàcil la vieta. I hi puja sense necessitat de ser assgurat, per recuperar les dues cintes que m'hi he deixat. Un cop escalfat i jà amb la seguretat que no hi pujaré més, és el seu moment: primer una o dues vies del seu grau que es treu més o menys bé.

Després, SEMPRE,SEMPRE, en cauen una o dues o les que faci falta d'un grau sensiblement superior. Difícils al principi, més difícils encara al final, per allò d'anar provant quan li queda per arribar a ser un superhome.

I comencen a sacar i a sacar, i " ara baixa'm una mica que vull repetir" i ara, "aguanta'm que descanso", mentre tu, allà... que t'importa una merda tant aquesta via com les altres. Només ho fas per fer alguna cosa junts. I perquè li vas prometre que un dia ho provaries. Aguantant com una valenta. La majoria de cops a plè sol, sense poder ensumar l'ombra de un abre i per descomptat ni apalancar-te a la roca que tens just a sóta. Perquè després de cada sacada, de cada "ara baixa'm un trosset que vull repetir", t'estiren de terra si estàs prou de sort, només l'alçada justa per tocar tot just encara de puntes de peus a terra i aguantar-te encara per la maleïda corda. I es clar!! el material no és teu. L'arnés és vell de collons i tot se't clava... Còmode, per descomptat no és!!

Finalment, quan ja està que no pot, o s'ha fet fosc, o s'ha fet mal, mai abans és el moment de marxar.

T'afanyes a treure't l'equip i l'amagues al fons de la motxilla, no sigui que canvii de pensament i encara trobi vies per fer! Plegues la corda i l'endreces com ell t'ha ensenyat, amb la mateixa rapidesa amb la que has guardat els gats i l'arnés, mentre ell... amb tota la calma descansa, bufa i fa la primera apreciació de la via en funció de com li ha anat.

Es treu els gats (tres números més petits!!) queixant-se que li fan mal! Es treu les cintes i les endreça, les conta i sempre n'hi falta alguna que li ha quedat penjada a l'esquena. Desa la bossa de magnesi, menja, beu i es mira les mans amb satisfacció per les ferides de guerra que s'ha fet a la paret, mentre t'explica tota la via pas a pas o el què ha sentit en cada un d'ells.

I a la fatídica pregunta: Ho has vist?. La resposta: No. I penses, " no et podia veure tota l'estona, em feien mal les cervicals. Igualment quan has passat el sostre de la 5ena prova, t'he perdut de vista, només sabia de tu quan m'estivaves frenèticament i amb un crit ofegat em demanaves: CORDA!! Llavors mira en cara de decepció, perquè no has vist el pas de bidit" en la placa on no hi havia res, o el pas de taló just abans de sortir del sostre, que tant impressionant es veu quan ets de sóta o l'empotrament que ha hagut de fer, on s'ha fet la megaferida que porta i li costarà setmanes de cicatritzar.

Fins que... s'aixeca. Visca! marxem! I de retorn fins al cotxe i encara, dins el cotxe i fins al bar, em torna a explicar con ha sigut de fantàstic aquell pas en aquella via, i aquell i aquell altre, i em jura que el proper dia, la que no s'ha pogut treure, se la ventilarà com passejar per la platja. Finalment en mira tendrament i diu: -i tu ho has fet molt bé! El pròxim dia anirem a un altre lloc que ja he vist i t'agradarà més... sospir!

No menteixo si dic que fa mitja hora que estic penjada com un fuet en aquesta trista via de 5è, grau que ell m'ha triat per avui. És la primera vegada que pujo de primer i no sé en què pensava. No trobo ni mans, ni peus i totes les preses em són massa lluny perquè jo hi arribi. I em pregunto: què cony hi faig aquí?

La nòvia resignada.
Font: revista Passió Cordada nº 4.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2010!!!!!!

2009-12-23T19:55:00.001+01:00

SOPAR D'ESCALADORS 2009

2009-12-06T11:36:00.001+01:00

LLOC: RESTAURANT LA GELA, JESUS.
DIA: DISSABTE 12 DE DESEMBRE, 2009.
HORA: 21:30 h.

LLISTA ASSISTENTS!!

MENÚ!!

NOVA VIA A LA ZONA DELS ......................ONS

2009-12-03T20:23:00.001+01:00

LO.......LÓ GEPERUT
Cara Oest, 6b (V, A0).
Conglomerat Superior

SOPAR D'ESCALADORS

2009-11-15T19:22:00.001+01:00

DATA: 12 -DESEMBRE-2009.
LLOC: A DETERMINAR (S'ACCEPTEM PROPOSTES!!)
GRAU MÍNIM PER ACCEDIR AL SOPAR: 13% CERVESA.
30% AIGUARDENT
NIVELL ESCALADA MÍNIM: INSIGNIFICANT.

SORTIDA CALENDARI ROQUES DEL MASMUT 8/11/2009

2009-11-05T14:10:00.000+01:00

Sortida de escalada, reunio al local, esta nit de 21´00 a 23´00
Diumenge 8-11-09
Lloc de sortida: Passeig de les bicicletes.
Hora de sortida: 8:00hores
Material, tot lo nessesari per a escalar via llarga
Esmorzar: a Penyaroija de Tastavins.
Dinar a peus de vies.

VEURE RESSENYES!!

3º I ÚLTIM CAP DE SETMANA DEL CURS D'ESCALADA, MONTSERRAT-

2009-11-02T14:27:00.000+01:00

A l'espera de les nombroses cròniques que poden arribar, ja que cada cordada pot fer una crònica amb sentiments i experiencies pròpies, adjunto fotos.

FOTOS DE JORDI!!

FOTOS DE MANOLO "THE BIG"

FOTOS DE XIMO

FOTOS DE LUCIE

FOTOS SARA

2º CAP DE SETMANA CURS ESCALADA 2009, ESTRETS D'ARNES-HORTA.

2009-10-25T21:11:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha estat molt instructiu, hem après moltes coses: hem après a preparar un ràpel i a fer-lo en condicions, hem après a fer diferents tipus de reunions i alguns “truquillos” per a fer-les , hem après com es fan les vies llargues , a tenir paciència , a que no s’ha de córrer , hem après assegurar amb reverso tot i que alguna no va assegurar be el seu i va acabar al fons de l’aigua , tan llarg viatge des de Londres per acabar d’aquesta manera …..en fi…. també hem après a descansar a les reunions inclús a fer fotos als companys que van pujant , hem après que el casc s’ha de portar sempre ja que no se sap mai el que pot caure de dalt i garanteixo que poden arribar a caure coses molt rares !!!

Personalment jo he après de cada monitor moltes mes coses que l’any passat tot i que cadascun te els seus "truquillos" i les seves manies , ara puc dir que tinc mes confiança amb el material i en mi mateixa gràcies a ells , he comprovat per fi que l’escalada es un dels esports mes segurs que hi ha sempre que es faci en condicions segures i mes veient l’Alba com pujava de primera.
També he après molt de Manolo “the big” un dels homes mes tranquils i amb mes paciència del mon , una de les frases d’ell i que se m’ha quedat gravada pot ser per les vegades que me l’ha repetit es la següent: “ es igual qui t’assegura has de confiar en no caure“ la veritat es que no m’ajuda molt ...... però m’agrada , com diu l’ Anna tots els escaladors haurien de tenir un Manolo “the big” al seu costat quan surten.
Vam tenir la sort de que un dels monitors, molt amablement , ens va ensenyar de forma desinteressada com caure anant de primers i desprès de passar la xapa, una tècnica que hem de dominar tots a la perfecció , la veritat es que vore allò em va treure un gran pes de sobre ja que sempre penso: “quan caure sabre el que passa ”.
També com a curiositat vam poder veure en exclusiva i en viu una carrera de “a vore qui la te mes llarga “ però ens vam cansar i al final vam anar a dinar al bar.
De tornada estàvem tots accelerats vam comentar el gran dia que havíem passat les cagades que havíem fet i lo cansats que estàvem, però encara teníem forces per a prepara la quedada a Montserrat i lo be que ens ho passarem per allí dalt escalant o no....

Com diu Manolo Navarro , tenim que créixer i com me diu Manolo “the big “ tot el pes a un peu, les mans sols per aguantar l’equilibri , treu el cul cap a fora , puja l’altre peu i amunt !!

By la que repeteix curs per segona vegada ( no hay dos sin tres ).

FOTOS DE MANOLO.
FOTOS DE JORDI

CURS D'ESCALADA 2009

2009-10-20T21:08:00.001+02:00

Aquest dissabte dia 17 de novembre va iniciar-se el curs d'escalada habitual a la nostra entitat. A les 9:00 h del matí 7 agossarats van trobar-se al local de la UEC per rebre la clase teòrica, on l'instructor Manolo els va bombardejar el cap amb nusos, material, progressió.... Cap a la una a dinar, ja que a les 15:00 h tenien la primera classe pràctica als morrals de l'Assut.

En primer lloc van poder comprovar les lleis de la gravetat amb una ràpel autoassegurat, per passar seguidament a fer el tast de la roca pujant pels morrals de segon. El primer contacte amb el grigri, les cintes expres, la corda, els peus de gats que apreten molt...

Diumenge, a les 8:00 hores empreniem el camí cap una de les escoles d'escalada mundialment coneguda pels escaladors que allí habitem. Noms com Dani Anglada, Chris Sharma ... van quedar en segon terme gràcies a la nostra presència mundialment coneguda.

Un primer tast de la roca tant diferent a la dels Morrals de l'Assut, un recordatori de com fer la reunió i vinga, a xapar i de primer. Inseguretats, mal de peus, histèria, nervis reprimits, la famosa moto .... tots els típics signes de les primeres vies de primer.

Per la tarda van poder fer les primeres classes de vols, simulacions de situacions extremes en parets de 5000 metres d'altura...

Per finalitzar, la deesa cervesa va fer acte de presència per animar les últimes converses i energies disponibles. De tornada cap a casa: este múscul en fa mal i no se quin és, demà no podré aixecar-me ...

By Cafe en Llet.

Fotos Manolo "the Big"!!!
Fotos Lucie!!!

NOVA VIA A..........

2009-10-20T21:03:00.001+02:00

ZONA DELS ............................NS
LO.....................................DE DALT
CARA OEST: VIA CAP DE SURO, 75 mt. IV+
CONGLOMERAT MOLT BO.

UNA DE LES SÒCIES MÉS JOVES DE L'ENTITAT PUJANT PER LA TINTIN.

2009-10-13T20:14:00.000+02:00

NOVA VIA A LA ZONA DELS .........

2009-10-07T22:53:00.000+02:00

....................GEPERUT

VIA DE L'ESPERÓ SUD

130 M 6a

Bon conglomerat i trams exposats.

IX CURS D'INICIACIÓ A L'ESCALADA

2009-09-30T14:11:00.000+02:00

Com cada any torna el curs d'iniciació a l'escalada. Aquest any les dates escollides són els caps de setmana del 17 d'octubre a l'1 de novembre.

Per fer la inscripció heu de passar pel local de la UEC el dimescres a partir de les 21:00 hores.

Dipdic X Curs Escalada

XERRADA TÈCNICA I AUDIOVISUALS

2009-09-30T14:06:00.000+02:00

El Centre Excursionista de Xerta us convida el proper Dijous 1 d'Octubre a les 20h a una xerrada tècnica sobre:

Escalada amb roca (Terreny d'aventura, artificial etc)
Escalada en gel
Alpinisme (roca, neu, gel, mixte, bibacs en paret...)
Alguna cosa d'esquí de muntanya

Per part de Marc Bertran membre del Centre de Tecnificació d'Alpinisme de Catalunya (CTAC).
En acabar la xerrada ens farà també una exposició amb audiovisuals de l'expedició als Andes del Perú portada a terme pel CTAC la passada temporada.

Esperem la vostra assistència

Lloc: Centre Parroquial (c/Tortosa, Xerta) - Veure amb Google Maps
Dia i Hora: Dijous 1 d'octubre de 2009 a les 20h

CLICA AQUÍ PER MES INFORMACIO

NOVES OBERTURES DE JOAN TIRON AL PORT, DE MOMENT LA UBICACIÓ GEOGRÀFICA ÉS UN SECRET.

2009-09-22T21:31:00.000+02:00

LOS.............................................
PARET SUD DEL............................... MENUT
VIES: ESPERÓ DRET I ESPERÓ ESQUERRE.
+- 90 METRES, IV º, ROCA CONGLOMERAT IMMILLORABLE

Trobada d´escaladors Ermita de la Pietat

2009-09-16T23:27:00.000+02:00

Aniria ve fer llista en los comentaris, per sapiguer cuans anem i dirle a Josep Barbera el Divendres per la tarde

OBRINT UN DELS ÚLTIMS REDUCTES VERGES DE CONGLOMERAT DEL PORT.

2009-09-13T15:28:00.000+02:00

Es fa difícil imaginar que pel Port quedin indrets que no hagin estat escalats i on la roca sigui un plaer palpar-la. Les vistes sense influència humana, amb vegetació, roca i cel extens, amb trams de roca encara per graduar i superar en lliure.

Aquest dissabte en Joan Tirón i un servidor van continuar amb les tasques d'obertura començades pel Joan fa un temps d'un indret amb parets de conglomerat de gran qualitat que ofereixen unes grans possibilitats.

Vies entre 100-150 metres d'altura amb graus de IV i V i unes vistes espectaculars, fan d'aquest indret un lloc immillorable per practicar l'escalada clàssica de varis llargs.

Amb el temps es preveu poder acabar amb els treballs d'obertura, per tal de poder compartir amb la resta de la comunitat d'escaladors d'aquest indret únic.

By Jordi C.

ESCALADA A L'ILLA DE KALYMNOS, GRÈCIA.

2009-09-06T18:39:00.000+02:00

Aquest passat mes de Juliol un grupet de cinc escaladors vam anar a Grècia, concretament, a l'illa de Kalymnos, molt coneguda en el món de l'escalada pels seus desploms i abundància d'estalactites i tufes.

Unes bones matinades ens van permetre gaudir de la bona roca fins que l'ombra s'acabava i arribava el sol per fer-nos fora. Les sensacions van ser bones, les pareds espectaculars i les nits rialleres.

LES FOTOS!!

Francesc